Un cor verd

Diuen que la memòria és una matèria fràgil que s’estova amb el pas del temps. Els noms de les persones s’humitegen i es desprenen de l’orla que pacientment hem anat component en el nostre cap; les dates es barregen, i els records, en general, comencen a anar a la seva. Tot allò que creiem immutable, amb el pas dels anys, es va convertint en una mena de pasterada, un batibull d’imatges i de conceptes que floten en un brou anomenat «oblit».
Aquest llibre que teniu a les mans, el títol del qual us pot semblar a primera vista un parònim del cognom de l’autor, és en realitat un exercici de memòria i un recorregut pels diversos oficis que, en aquest cas, ha practicat –moltes vegades en paral·lel– al llarg de la seva vida: l’edició, les arts gràfiques, la fotografia i l’escriptura, tots ells indissociables d’altres records familiars, perquè tot, en el fons, està lligat. «Ara que els records comencen a inflamar-se –diu l’autor–, intentarem, si més no, salvar les flames».

Quim Curbet (Girona, 1959). És editor, escriptor i fotògraf. L’any 2006 fou guardonat amb el Premi de periodisme Ma­nuel Bonmatí i el 2011 amb el premi Rosa Leveroni pel poemari Amb ulls de vidre (Proa). Ha publicat diversos reculls dels seus articles, un conjunt de poemaris sota el títol de "Còpia de seguretat" i el llibre "El Ter, crònica d’un riu", editat per Biblioteca Valvi. Recentment, ha publicat un conjunt de narracions sota el títol de "Cròniques de Trístia" (Ed. L’Avenç). Actualment és col·laborador de la Revista de Girona i membre del Consell de la Fundació Valvi.