Sine Querela. Memòries (apòcrifes) de Joan Lluís Vives

La trajectòria de Joan Lluís Vives (València 1493-Bruges 1540) és una aventura humana que, sense cap hipèrbole, es pot qualificar d’apassionant. Nascut en família de jueus convertits al cristianisme —a la força, com la resta dels correligionaris a la monarquia hispànica—, delmada i represaliada per la Inquisició, estudià a la Sorbona i visqué exiliat a Bèlgica i la Gran Bretanya, on fou professor a Lovaina i Oxford, a més de preceptor de fills de l’aristocràcia i de la burgesia emergent. En contacte permanent, diàleg i de vegades discrepància amb intel·lectuals i polítics rellevants, fou un pensador humanista i, en conseqüència, s’oposà a l’escolasticisme i l’obscurantisme religiós, alhora que mirava d’incorporar el que tenia de renovador la Philosophia Christi d’Erasme i la Reforma luterana. Aquestes pàgines —indispensables per a qui vulga endinsar-se en el coneixement de Vives— són una visió artificiosament autobiogràfica de peripècia vital tan complexa. És una ficció literària, però rigorosament sustentada sobre una riquíssima base documental i bibliogràfica que l’autor coneix amb detall. El que es conta és rigorosament històric: dates, esdeveniments, personatges... Tot és cert, comprovat, i prové de cartes i obres de Vives, directament traduïdes sobretot del llatí, i dels estudis abundantíssims sobre ell.

Francesc Blay Meseguer (Sueca 1947), llicenciat en Teologia i Geografia i Història, ha investigat i publicat sobre la Il·lustració i diverses qüestions de memòria democràtica i d’història local contemporània al País Valencià. És autor de l’assaig Espanya horitzontal. (Introducció al concepte històric d’Espanya) (1982) i de Sentències de Joan Lluís Vives (Universitat d’Alacant, 2020), amb la traducció catalana de fraseologismes i altres formes que apareixen en l’obra de l’humanista valencià i, més recentment, de Joan Lluís Vives i l’amistat. Una aproximació a l’entorn del filòsof (Institució Alfons el Magnànim), sobre la xarxa de relacions intel·lectuals i humanes de l’escriptor a través de la correspondència amb Erasme, Budé, Thomas More i altres grans personalitats europees del seu temps.