El triangle de les màquines. Obrers i patrons a Vinalesa, Foios i Meliana

En ple segle XVIII la família francesa Lapayesse fundà la fàbrica tèxtil més important del País Valencià a Vinalesa, gràcies a la força motriu de l’aigua de la séquia de Montcada. Aquesta fàbrica de la ruta de la seda va ser venuda a l’irlandès Thomas Trenor, que va passar de fabricar seda a espart i jute. Primer amb el vapor i després amb l’electricitat. A mitjan segle XIX, el català Miquel Nolla es casà amb Joana Sagrera, que pertanyia a una rica família establerta a València. En tindre descendència, Nolla va tancar l’esposa en un manicomi i es quedà amb les propietats de Meliana, on construí una fàbrica de mosaics que s’exportaven per Europa. Completant el triangle industrial, a Foios, una família de jueus alemanys, els Bacharach, inauguren una fàbrica de sacs de jute l’any 1926, destinats a l’exportació de productes agrícoles. L’arribada dels aventurers va bastir una teranyina industrial a la comarca. Tanmateix, el procés d’industrialització va comportar l’aparició d’un sindicalisme obrer, especialment arran de les reformes republicanes dels anys trenta del segle XX. Ací, els subalterns trobaren un context idoni per reprendre una lluita de classes —o de dominació— que provenia dels anys de la Restauració. Els privilegis de les elits trontollaren com mai, però es resistiren de manera hostil als canvis legals. Als carrers, la crispació va anar in crescendo: irregularitats en els comicis, tensions anticlericals, vagues, acomiadaments, detencions o accions armades foren el més usual. Una escalada bel·ligerant que augmentà després del colp d’estat del 1936, quan es crearen una multiplicitat de «micropoders» que pugnaren pel control de la rereguarda. Tot plegat, la lluita de classes va finalitzar en 1939, amb la derrota i el càstig dels qui s’havien enfrontat a les classes dominants.

Vicent Garcia Devís (Foios) és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid i ha treballat com a periodista en RTVE, RTVV-Canal 9 i À Punt Mèdia. Abans va exercir de redactor en RCE i RNE a Alacant. Ha cobert conflictes internacionals al Sàhara Occidental, a l’antiga Iugoslàvia, durant la primera Guerra del Golf, a Somàlia i al Mato Grosso brasiler, on va entrevistar Pere Casaldàliga, el bisbe defensor dels indis. Del 2002 al 2009 va ser el corresponsal de RTVV a Brussel·les. Ha escrit en revistes com Mètode, El Temps, Saó o Tiempo i és autor d’El Sàhara. La terra promesa.

Pau Pérez Duato (Rafelbunyol) és llicenciat en Història (Universitat de València) i màster en Història Contemporània i Món Actual (Universitat de Barcelona), a més de professor de geografia i història i doctorand en la Universitat de València. És coautor de La postguerra a les comarques valencianes i El camp de concentració de Portaceli (1939-1943). Així mateix, ha publicat Euskal Herria. De la desesperança al camí unilateral cap a la pau i Memòries d’un republicà de Massamagrell: Juan Falcó Vidal. És col·laborador del periòdic Levante-EMV en l’àmbit de la memòria democràtica.