Autors
-
Abelló Güell, Teresa (ed.)
-
Abelló, Teresa & Colomines, Agustí (eds.)
Abelló, Teresa & Colomines, Agustí (eds.)
-
Theodor W. Adorno (1903-1969), filòsof i sociòleg, fou un dels inspiradors i capdavanters de la Teoria Crítica de l’“Escola de Frankfurt”, que va promoure des de l’Institut de Recerca Social lligat a la Universitat Johann W. Goethe de la ciutat de Frankfurt. Autor d’obres fonamentals com Dialèctica de la Il·lustració (amb Max Horkheimer) o Dialèctica negativa, va impulsar un gran projecte de recerca empírica sobre el prejudici i la personalitat autoritària a l’exili americà. Retornat a la República Federal d’Alemanya, la seua aportació intel·lectual, docent i cívica fou fonamental per al canvi de mentalitat que va renovar a fons la vida política i la consciència democràtica a Alemanya i, també, a Europa.
-
Aguado, Anna M.(coord.)
-
-
Jordi Albaladejo Blanco (Badalona, 1971) És historiador, membre de Cerquem les arrels, centre de recerca històrica d’Alella, i autor de diversos llibres d’història local badalonina i alellenca, com ara Entre els moviments socials i la llar (primer premi d’investigació dels Cent anys d’història de les dones de Badalona), 1925-2000. Història empresarial del Grup Giró, Badalona Modernista, 75 anys d’història del Club Natació Badalona, Inicis d’un sindicalista llibertari. Joan Peiró a Badalona (1905-1920) i Alella, 1714. Una visió social, política i econòmica a l’entorn de la Guerra de Successió (premi II Beca de Recerca històrica de l’Ajuntament d’Alella). Ha col·laborat en diferents treballs, exposicions i itineraris sobre patrimoni històric badaloní i maresmenc, sobre Francesc Ferrer i Guàrdia i sobre la Guerra Civil. Així mateix, és col·laborador habitual de publicacions comarcals i locals com ara Revista Alella i Papers de Vi.
-
Alberola Romà, Armand (coord.)
Alberola Romà, Armand
-
Albert Rodrigo, Maria (coord.)
Albert Rodrigo, Maria (coord.)
-
Almuni Balada, Maria Victòria & Garcia Lleixà, Eva
M. Victòria Almuni Balada (la Sénia, 1962) és doctora en història de l’art, catedràtica d’ensenyament secundari i representant del Campus Extens de la URV a la Sénia. Participa en el món de l’associacionisme cultural de les Terres de l’Ebre i del Sénia. És autora de La catedral de Tortosa als segles del gòtic (2007) i ha coordinat La Sénia i El riu Sénia, activitats humanes i transformacions del paisatge (2007, 2009 i 2012). El 2018 se li va concedir la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per la seva tasca com a investigadora i divulgadora del patrimoni de les terres de l’Ebre i del nord del País Valencià.
Eva Garcia Lleixà (la Sénia, 1978) és llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona i té estudis en art bizantí per la Universitat Central d’Atenes i en arxivística i gestió documental per la Universitat Oberta de Catalunya. És col·laboradora activa del Centre d’Estudis Seniencs i ha coordinat la publicació Lo Senienc. Memòria, natura i llengua (2008-2018). Actualment, treballa com a freelance en l’àmbit de la gestió cultural.
-
Vicent Alonso (Godella, l’Horta, 1948), poeta, assagista i traductor. Professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València fins al curs 2007-2008, és autor de diversos llibres de poemes (Vel de claredats, Albes d’enlloc, Ritme de clepsidra, Cercles de la mirada, Del clam de Jasó, En l’aspre vent del nou món, Vinces) i d’assaig literari (Les paraules i els dies, Cròniques interessades, A manera de tascó) que recullen articles diversos sobre literatura i sobre l’actualitat cultural. Ha publicat fins ara dos volums del seu dietari: Trajecte circular iSobre una neu invisible. Com a traductor ha publicat versions de Baudelaire (Petits poemes en prosa, Els paradisos artificials, El meu cor al descobert, els dos primers en col·laboració amb Anna Montero), Tristan Tzara (L’home aproximatiu) i, de Michel de Montaigne, els tres volums dels Assaigs i el Diari de viatge.Recentment ha prologat i editat l’Obra narrativa completa d’Ernest Martínez Ferrando (2021) i ha publicat un nou llibre de poemes, Han fugit les merles de març (2021).Ha rebut el premi de poesia Ausiàs March, el d’Assaig de la Mancomunitat de la Ribera Alta, el de la Crítica Serra d’Or, el Qwerty de Barcelona TV i el Ciutat de Barcelona.
-
Altheit, Peter, et al.
-
-
-
Anaya, Gonzalo (coord.)
-
Anderson, Benedict
-
Nascut el 1984, Joseph Andras viu a Normandia, a recer dels focus mediàtics i literaris. Els nostres germans ferits, la seua primera novel·la, va provocar un daltabaix literari i polític quan es va publicar a França el 2016, i va merèixer el Premi Goncourt a la Primera Novel·la, que l’autor va rebutjar. El 2021 va ser duta al cinema. Andras també és autor de la crónica Kanaky. Sur les traces d’Alphonse Dianou (2018) i, recentment, dels relats Ainsi nous leur faisons la guerre i Au loin le ciel du Sud (2021) (traducció catalana, 2022).
-
-
-
Laia Arañó Vega (Vilanova i la Geltrú, 1980) es doctorà en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona el 2021 i es llicencià en Documentació en l’especialització d’Informació i Sistemes Documentals per la Universitat Oberta de Catalunya al 2008. Actualment, és professora col·laboradora en aquesta universitat en el Màster d’Història del Món Contemporani i membre del Grup de Recerca sobre Dictadures i Democràcies (GReDD-CEDID) de la Universitat Autònoma de Barcelona. Treballa a l’Arxiu Carles Pi i Sunyer-Fundació Carles Pi i Sunyer a Barcelona, centre especialitzat en estudis sobre la guerra civil i la postguerra a Catalunya i en l’exili català de 1939. Ha col·laborat en diverses obres col·lectives i ha publicat nombrosos articles i treballs en revistes especialitzades sobre la diàspora republicana de 1939 i els camps de concentració al sud de França.
-
Ferran Archilés Cardona (Castelló de la Plana, 1971) és doctor en Història Contemporània per la Universitat de València i professor del Departament d’Història Contemporània de la mateixa universitat. La seua tasca investigadora ha estat dedicada a l’estudi de la construcció de les identitats col·lectives valenciana i espa-nyola contemporànies des d’una perspectiva d’anàlisi de les cultures polítiques, els discursos nacionalistes i la història cultu-ral. Fruit d’aquesta activitat són més de quaranta articles o capítols de llibres col·lectius especialitzats, nacionals i internacionals, a més de la participació en congressos i trobades a Espanya, França, Itàlia i els Estats Units. També ha fet de traductor d’obres d’història cultural i del nacionalisme i és membre del consell de redacció de la revista Afers. Per a l’editorial Afers prepara un altre volum sobre l’obra de Joan Fuster, així com també un recull d’estudis sobre nacionalisme.
-
Archilés i Cardona, Ferran (coord.)
Ferran Archilés Cardona (Castelló de la Plana, 1971) és doctor en Història Contemporània per la Universitat de València i professor del Departament d’Història Contemporània de la mateixa universitat. La seua tasca investigadora ha estat dedicada a l’estudi de la construcció de les identitats col·lectives valenciana i espa-nyola contemporànies des d’una perspectiva d’anàlisi de les cultures polítiques, els discursos nacionalistes i la història cultu-ral. Fruit d’aquesta activitat són més de quaranta articles o capítols de llibres col·lectius especialitzats, nacionals i internacionals, a més de la participació en congressos i trobades a Espanya, França, Itàlia i els Estats Units. També ha fet de traductor d’obres d’història cultural i del nacionalisme i és membre del consell de redacció de la revista Afers. Per a l’editorial Afers prepara un altre volum sobre l’obra de Joan Fuster, així com també un recull d’estudis sobre nacionalisme.
-
Ferran Archilés Cardona (Castelló de la Plana, 1971) és doctor en Història Contemporània per la Universitat de València i professor del Departament d’Història Contemporània de la mateixa universitat. La seua tasca investigadora ha estat dedicada a l’estudi de la construcció de les identitats col·lectives valenciana i espa-nyola contemporànies des d’una perspectiva d’anàlisi de les cultures polítiques, els discursos nacionalistes i la història cultu-ral. Fruit d’aquesta activitat són més de quaranta articles o capítols de llibres col·lectius especialitzats, nacionals i internacionals, a més de la participació en congressos i trobades a Espanya, França, Itàlia i els Estats Units. També ha fet de traductor d’obres d’història cultural i del nacionalisme i és membre del consell de redacció de la revista Afers. Per a l’editorial Afers prepara un altre volum sobre l’obra de Joan Fuster, així com també un recull d’estudis sobre nacionalisme.
-
Manuel Ardit Lucas (València, 1941-2013) es doctorà en història a la Universitat de València (1975), on fou professor d'història moderna. Les seues primeres investigacions se centraren en la crisi de l'Antic Règim i la revolució liberal al País Valencià, un tema sobre el qual va publicar diversos articles i alguns llibres com ara Els valencians de les Corts de Cadis (1968) o Revolución liberal y revuelta campesina (1977). Els seus interessos historiogràfics van ser ben diversos i va tractar temes com ara l'erasmisme valencià, el comerç amb l'Amèrica colonial, la demografia històrica, el comerç de la seda, el bandolerisme, la minoria morisca, la historiografia valenciana i especialment la proposta fusteriana. Va col·laborar en diverses obres de síntesi, com ara Història dels Països Catalans (1980) i Història del País Valencià (1990). L'any 2004, l'editorial Afers publicà un dels seus llibres potser més rellevants: Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX, una àmplia i detallada microanàlisi on descriu i reflexiona en la llarga durada sobre el procés de canvi econòmic i els conflictes socials que el van acompanyar en el període de transició del feudalisme al capitalisme. Fou membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans i director de la revista Afers (1987-2013).
-
-
Manuel Ardit Lucas (València, 1941-2013) es doctorà en història a la Universitat de València (1975), on fou professor d'història moderna. Les seues primeres investigacions se centraren en la crisi de l'Antic Règim i la revolució liberal al País Valencià, un tema sobre el qual va publicar diversos articles i alguns llibres com ara Els valencians de les Corts de Cadis (1968) o Revolución liberal y revuelta campesina (1977). Els seus interessos historiogràfics van ser ben diversos i va tractar temes com ara l'erasmisme valencià, el comerç amb l'Amèrica colonial, la demografia històrica, el comerç de la seda, el bandolerisme, la minoria morisca, la historiografia valenciana i especialment la proposta fusteriana. Va col·laborar en diverses obres de síntesi, com ara Història dels Països Catalans (1980) i Història del País Valencià (1990). L'any 2004, l'editorial Afers publicà un dels seus llibres potser més rellevants: Creixement econòmic i conflicte social. La foia de Llombai entre els segles XIII i XIX, una àmplia i detallada microanàlisi on descriu i reflexiona en la llarga durada sobre el procés de canvi econòmic i els conflictes socials que el van acompanyar en el període de transició del feudalisme al capitalisme. Fou membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans i director de la revista Afers (1987-2013).
-
Ariño, Antonio (coord.)
-
-
Arnabat, Ramon & Gavaldà, Antoni (eds.)
Arnabat, Ramon & Gavaldà, Antoni (eds.)
-
-
Bada i Elias, Joan (coord.)
-
-
Balaguer, Doro
-
-
-
Josep Ballester és escriptor i catedràtic d’Educació Literària al Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de València. Ha publicat, entre altres, els llibres de poesia: Tatuatge (1989), L’holandés errant (1994), La mar (1997), L’odi (2005), A la intempèrie (2017) o Llibre dels somnis (2022). D’assaigs i estudis literaris destaquen Temps de quarantena. Cultura i societat a la postguerra (1992 i 2006), La poesia catalana de postguerra al País Valencià (1995), L’educació literària (1999 i 2007), Les ulleres de Bartleby (2011), Diàspores (2017), Atles d’aigua i de pedra (2019) o Fuster instantani (2022). Se li han atorgat premis com l’Ausiàs March, el Ciutat de Palma, el Vicent Andrés Estellés dels Octubre, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, el Ciutat d’Alzira de novel·la, el Josep Vallverdú d’assaig o el Maria Mercè Marçal.
-
Barceló Perelló, Miquel (coord.)
Barceló Perelló, Miquel (coord.)
-
Barrul Perna, Carles & Espuny Arasa, Elena (coords.)
Barrul Perna, Carles & Espuny Arasa, Elena (coords.)
-
-
Barrull Perna, Carles & Mach Buch, Àngels (coords.)
Barrull Perna, Carles & Mach Buch, Àngels (coords.)
-
-
Batllori, Miquel (coord.)
-
Vicent Baydal (València, 1979) és doctor en història medieval i ha estat investigador a l’Institut Universitari Europeu de Florència i al Corpus Christi College de la Universitat d’Oxford. Actualment és professor del Departament de Dret de la Universitat Pompeu Fabra. Especialitzat en història política, fiscal, militar i de les identitats, ha participat en nombrosos projectes d’investigació i conferències arreu d’Europa i ha publicat cinc llibres i una trentena d’articles acadèmics i capítols de llibre en diverses llengües. És membre de la Comissió Internacional per a la Història de les Institucions Representatives i Parlamentàries, de la Societat per a l’Estudi de les Croades i l’Orient Llatí i de la Societat Espanyola d’Estudis Medievals. El 2011 fou guardonat amb el Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics i el 2012 obtingué el Premi de la Fundació Raimon Noguera en Història Medieval. És conegut en el camp de la divulgació històrica pels seus llibres i freqüents articles en diaris i revistes d’àmbit valencià.
-
-
Ernest Belenguer i Cebrià (València, 1946) és catedràtic emèrit d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Al llarg de la seva carrera ha publicat llibres d’història moderna, i després de medieval. Caldria destacar València en la crisi del segle XV (1976), Ferran II ( 1999) o El Imperio Hispánico entre 1479-1665 (1995), com també Jaume I i el seu regnat (2008), Vida i regnat de Pere el Cerimoniós (2015) o Els Trastàmara (2019). Així mateix, ha dirigit obres de síntesi sobre territoris de la Corona d’Aragó i els seus regnes com són la Història del País Valencià (6 volums), la Història de les Illes Balears (2 volums, 2004), la Història d’Andorra (2005) i la Història de la Corona d’Aragó (2 volums, 2007). Al capdavall, Ernest Belenguer és un historiador d’ampli recorregut polivalent.
-
Belenguer, Ernest (coord.)
-
Benet, Josep (coord.)
-
Isaiah Berlin
-
Bernat i Baldoví, Josep
-
Bilbeny, Norbert
-
Billig, Michael
-
Blasco, Josep Lluís
-
Francesc Blay Meseguer (Sueca 1947), llicenciat en Teologia i Geografia i Història, ha investigat i publicat sobre la Il·lustració i diverses qüestions de memòria democràtica i d’història local contemporània al País Valencià. És autor de l’assaig Espanya horitzontal. (Introducció al concepte històric d’Espanya) (1982) i de Sentències de Joan Lluís Vives (Universitat d’Alacant, 2020), amb la traducció catalana de fraseologismes i altres formes que apareixen en l’obra de l’humanista valencià i, més recentment, de Joan Lluís Vives i l’amistat. Una aproximació a l’entorn del filòsof (Institució Alfons el Magnànim), sobre la xarxa de relacions intel·lectuals i humanes de l’escriptor a través de la correspondència amb Erasme, Budé, Thomas More i altres grans personalitats europees del seu temps.
-
Nellie Bly és el pseudònim de la nord-americana Elisabeth Jane Cochran (1864-1922), que ha passat a la història com l’agosarada reportera que més va destacar dins del periodisme d’immersió, gènere en què els periodistes contaven els fets no només com a testimonis sinó també com a part de la notícia, fent-la pròpia i endinsant-se en ella, per a poder relatar els fets des d’una perspectiva marcadament personal. Moltes foren les ocasions en què Bly no dubtà a adoptar diverses màscares per tal de completar uns treballs d’investigació des d’unes perspectives més realistes i informades que denunciaren les xacres dels Estats Units de final del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.
-
Bobbio, Norberto
-
Jordi Bohigas i Maynegre (Girona, 1978) és doctor en història per la Universitat de Girona (2011) amb una tesi sobre les relacions entre la ciència i l’Església a la Catalunya contemporània, prèviament va ser becari de recerca i professor associat d’història contemporània a la UdG. És autor de diversos llibres sobre la guerra del francès a les comarques gironines. Posteriorment, ha escrit obres sobre la Guerra Civil i la Segona República també en l’àmbit local gironí: "Entre dictadures. Llagostera, 1923-1943" (beques Esteve Fa Tolsanas 2011 i 2012), "Guerra i revolució a Castell-Platja d’Aro (1936-1937)" (II premi Jordi Comas 2013 de Recerca local de l’ajuntament de Castell-Platja d’Aro) i la biografia del qui fou ambaixador republicà a Bèlgica, "Salvador Albert. Literat i polític republicà al servei del país dels taps" (beca d’estudi President Irla 2015). Actualment es dedica a la investigació local, a la docència en un institut de secundària, i és professor d’història de l’Església a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona.
-
Boira Maiques, Josep Vicent (coord.)
Boira Maiques, Josep Vicent (coord.)
-
Bolufer, Mònica (coord.)
-
Bosch Bella, Xavier
-
Bosch, Alfred i Castro, Jaume (coords.)
Bosch, Alfred i Castro, Jaume (coords.)
-
Bouchard, Gérard
-
Brotons Navarro, Jorge
-
Víctor Burgos Portabella (Barcelona, 1998)
Doctorand en Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, en la qual està treballant en la realització d’una tesi sobre la cultura política anarquista durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Va cursar els estudis de grau i el màster en Història Contemporània i Món Actual a la mateixa facultat. Els seus interessos de recerca són la disputa pels símbols en temps de guerra, l’anàlisi de les masculinitats en relació amb altres identitats col·lectives i els estudis sobre els processos de nacionalització. Amb aquesta obra va guanyar el premi biennal Josep Termes per al foment de la recerca jove en llengua catalana, 2024. -
Burguera Escrivà, Francesc de Paula
Burguera Escrivà, Francesc de Paula
-
Busqué i Barceló, Jaume (ed.)
-
Caballer, Gemma i Solé, Queralt (eds.)
Caballer, Gemma i Solé, Queralt (eds.)
-
Francesc Calafat (Bellreguard, 1960) és professor d’institut i crític literari. Ha participat en diverses publicacions i en llibres col·lectius. Actualment col·labora en el Quadern d’El País del País Valencià i és coordinador de la revista Caràcters. Entre els seus treballs destaquen Obres impreses en català al País Valencià (1900-1939) (1989, en col·laboració), les antologies Camp de mines. Poesia catalana al País Valencià (1980-1990)(1991) i El conte a València (1999). Juntament amb Marc Granell ha dirigit diverses col·leccions de poesia i ha editat l’antologia Dotze poetes valencians (2000).
-
Calhoun, Craig
-
-
Camarasa Castillo, Josep M. i Vidal Hernàndez, Josep M. (coords.
Camarasa Castillo, Josep M. i Vidal Hernàndez, Josep M. (coords.)
-
Camarasa Castillo, Josep M. i Vidal Hernàndez, Josep M. (eds.)
Camarasa Castillo, Josep M. i Vidal Hernàndez, Josep M. (eds.)
-
Campos, Rafael Iborra, Joan Martí, Antoni
Campos, Rafael; Iborra, Joan; Martí, Antoni
-
Xevi Camprubí i Pla (Tona, 1965) és professor d’història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona, a més de llicenciat en periodisme i en comunicació audiovisual per aquesta universitat i doctor en història per la Universitat de Barcelona. La seva tesi, L’impressor Rafael Figueró (1642-1726) i la premsa a la Catalunya del seu temps (2018), va rebre un accèssit del Premi Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona (2016) i el Premi Crítica Serra d’Or en Recerca-Humanitats (2019). Una síntesi, La premsa a Catalunya durant la Guerra de Successió (2016) va guanyar, ex aequo, el Premi Ferran Soldevila (2014). La seva recerca actual se centra en l’ensenyament a l’època moderna, en relació amb la qual ha obtingut la beca Memorial Joan Camps (2018), amb el projecte «L’ensenyament públic a Granollers i comarca entre els segles XVI i XIX»; i el Premi Plana de Vic (2019) amb el treball «L’educació dels minyons a Vic i comarca a l’època moderna».
-
Carles Camps Mundó (1948), a final de la dècada dels 60 i començament de la dels 70, es dedica a la pràctica de la poesia visual. Participa en diverses col·lectives i els seus poemes apareixen en catàlegs i revistes. El 1974 publica La nuu. Contes de l’horitzó, dues suites de poemes visuals. El 1981 mostra tota la seva obra poètica visual a la Fundació Miró. A partir de la dècada dels 80, ja plenament dedicat a la poesia discursiva, ha publicat Sis poemes (1981), L’Absent (1989), Lliçó de tenebres (1996), Dies de nit (1999), Un moviment quiet (2004), Llibre de les al·lusions (2004), El contorn de l’ombra, VIII Premi Parc Taulí (2006), En nom de la paraula (2009), La mort i la paraula, Premi Carles Riba 2009 (2010), La runa de la veu (2013), L’Oració Total, Premi Serra d’Or de la Crítica 2014 (2013), Cap nom del món (2015) i Elegia de l’origen (2017). El 2006 va publicar el llibre de proses Com els colors a la nit, i el 2011, La figuració del(s) sentit(s), un recull d’aforismes i reflexions al voltant de la llengua i la creació. El 2015 s’ha publicat al Brasil una antologia de poemes seus, Instante após o tempo. A més, té publicats textos en espanyol, francès, hongarès i anglès.
-
David Cao Costoya (Vic, 1983) és doctor en història per la Universitat de Barcelona (2014) i membre del Grup d’Estudis d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI) de la mateixa universitat. És vicepresident del Patronat d’Estudis Osonencs i codirector de la revista Ausa. L’any 2014 va guanyar la I Beca de recerca històrica Terra d’Ateneus. Les seves línies de recerca se centren en l’estudi de la sociabilitat i de les elits i els poders locals en el període contemporani. És membre del consell de redacció de les revistes Cercles. Revista d’Història Cultural iPlecs d’Història Locali autor de diversos articles publicats en revistes especia-litzades comAfersiBulletin d’Histoire Contemporaine de l’Espagne. Així mateix, és coautor d’Antoni Giberga i el liberalisme progressista a Barcelona durant la minoria d’edat d’Isabel II (2013).Darrerament, ha col·laborat en l’obraAnàlisi històrica de la identitat catalana(2015), dirigida per Flocel Sabaté, la qual és fruit d’un projecte de recerca europeu finançat per la European Science Foundation.
-
-
Capdeferro, Josep & Torra, Ricard (coords.)
Capdeferro, Josep & Torra, Ricard (coords.)
-
-
-
Casaban, Enric & Serra, Xavier (eds.)
Casaban, Enric & Serra, Xavier (eds.)
-
Casali, Luciano i Harana, Lola (eds.)
Casali, Luciano i Harana, Lola (eds.)
-
-
Casassas Ymbert, Jordi
-
Casey, James
-
Castelló Cogollos, Rafael, Fernández-Coronado González, Rosario
Castelló Cogollos, Rafael, Fernández-Coronado González, Rosario & Martínez Morales, Juan Ramón (coords.) -
Giovanni C. Cattini (Màntua, 1972) és professor al Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. Ha col·laborat amb revistes especialitzades en història contemporània com ara Afers, Ayer, L’Avenç, Cercles, El Contemporani, Recerques, La Revista de Catalunya, Spagna Contemporanea i Società e Storia. Ha publicat Historiografia i catalanisme. Josep Coroleu i Inglada (1839-1895) (2007). És coautor de L’Estat nació i el conflicte regional: Joan Mañé i Flaquer, un cas paradigmàtic (1823-1901) (2004) i ha participat en nombroses obres col·lectives sobre la història cultural i política de la Catalunya contemporània.
-
Ricard Chulià (Torrent, 1983) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i màster en Anàlisi Política per la Universitat Oberta de Catalunya. Ha treballat en l’àmbit de la comunicació política, en l’edició i en la docència. Observa i analitza l’actualitat des de mitjans com els diaris La Veu del País Valencià i El Punt-Avui o la revista Saó, entre d’altres. Així mateix, intenta incidir en aquesta actualitat i transformar-la des de la militància política en l’esquerra valencianista.
-
Cid, Felip
-
Carlo M. Cipolla (1922-2000) és un dels grans historiadors de l’economia del segle XX. El 1944 es va graduar a la Universitat de Pavia amb una tesi sobre la història de les explotacions agràries a la vall del Po. Al llarg de la seua carrera es va interessar per les causes que provoquen determinades situacions econòmiques i socials, més que no pels fets materials o les xifres concretes. A més de la seua immensa síntesi Storia economica dell’Europa pre-industriale (1974), és autor d’una col·lecció d’enginyosos assaigs breus, entre els quals destaquen Allegro ma non troppo (1988), I pidocchi e il Granduca (2004), Chi ruppe i rastelli a Monte Lupo? (2004) (trad. catalana, PUV, 2008), Conquistadores, pirati, mercatanti (2011), Le macchine del tempo (2011), Vele e cannonni (2011), Il burocrate e il marinaio (2012) o Miasmi e umori (2012).
-
Cirici Pellicer, Alexandre
-
Civera i Gómez, Manuel
-
Mitchell Cohen (Nova York, 1952) fou durant molts anys codirector —amb Michael Walzer— de la revista Dissent, publicació clàssica de l’esquerra nord-americana, i professor de ciència política al Baruch College de la City University de Nova York. Autor, entre altres, de Zion and State, Rebels and Revolutionaries (ed.) i The Wager of Lucien Goldmann. Tragedy, Dialectics and a Hidden God, del qual procedeix el present volum. També va formar part en 1993-1994 de l’Institute for Advanced Study a Princeton. El 2017 va publicar The Politics of Opera: A History from Monteverdi to Mozart (Princeton University Press). Ha col·laborat amb The Times Literary Supplement, The New York Times Sunday Book Review, Esprit i Los Angeles Review of Books, entre d’altres.
-
LINDA J. COLLEY és membre de la British Academy i catedràtica d’Història a la Universitat de Princeton, després d’haver-ho estat a les de Cambridge, Yale i a la London School of Economics. Entre les seues obres destaquen Britons: Forging the Nation 1707-1837 (1992), Captives. Britain, Empire and the World, 1600-1850 (2002) i The Ordeal of Elizabeth Marsh: A Woman in World History (2007). Els seus treballs han obert noves vies d’interpretació sobre la història de l’imperi britànic i la construcció de la identitat nacional britànica, un tema en el qual és reconeguda com la veu més destacada.
-
Colomines i Companys, Agustí
-
Colomines i Companys, Agustí (coord.)
Colomines i Companys, Agustí (coord.)
-
Colomines i Companys, Agustí & Olmos i Tamarit, Vicent (eds.)
Colomines i Companys, Agustí & Olmos i Tamarit, Vicent (eds.) -
Colomines i Companys, Agustí, Juan i Redal, Enric & Olmos i Tama
Colomines i Companys, Agustí, Juan i Redal, Enric & Olmos i Tamarit, Vicent S. (coords.) -
Comas i Güell, Montserrat
-
Comellas i Colldeforns, Jaume
-
-
Josep J. Conill (Castelló de la Plana, 1961) es dedica a la sociologia, la crítica de la cultura i la literatura, qüestions sobre les quals ha publicat assaigs en Noves SL, Treballs de Sociolingüística Catalana, Caplletra, BAGLP o L’Espill, entre altres revistes. Amb Ângelo Cristóvão va coeditar el llibre de Lluís V. Aracil Do Latim às Línguas Nacionais: Introdução à História Social das Línguas Europeias (2004). En solitari és autor de dos llibres de sociolingüística: Del conflicte lingüístic a l’autogestió (2007) i Entre Calimero i Superman: una política lingüística per al català (2012). La seva faceta més literària es pot trobar als llibres d’aforismes Submarins de butxaca (2008) i Sic transit gloria, mindundi (2015), així com als reculls poètics Despossessió (2002), La nit en blanc (2011) i Signes antipersona (2016).
-
Josep J. Conill (Castelló de la Plana, 1961) es dedica a la sociologia, la crítica de la cultura i la literatura, qüestions sobre les quals ha publicat assaigs en Noves SL, Treballs de Sociolingüística Catalana, Caplletra, BAGLP o L’Espill, entre altres revistes. Amb Ângelo Cristóvão va coeditar el llibre de Lluís V. Aracil Do Latim às Línguas Nacionais: Introdução à História Social das Línguas Europeias (2004). En solitari és autor de dos llibres de sociolingüística: Del conflicte lingüístic a l’autogestió (2007) i Entre Calimero i Superman: una política lingüística per al català (2012). La seva faceta més literària es pot trobar als llibres d’aforismes Submarins de butxaca (2008) i Sic transit gloria, mindundi (2015), així com als reculls poètics Despossessió (2002), La nit en blanc (2011) i Signes antipersona (2016).
-
Conversi, Daniele
-
Montserrat Corretger Sàez (Reus, 1950) té una llarga trajectòria com a professora a l’ensenyament universitari i secundari i com a investigadora. La seva recerca es centra en història i crítica literàries, amb especial atenció al tombant del segle XIX, als anys vint i trenta i a l’exili de 1939. Entre d’altres, ha rebut el Premi Prat de la Riba 1996 de l’Institut d’Estudis Catalans i el Premi Crítica Serra d’Or 2012 d’Estudis Literaris. La seva primera novel·la integra el fruit d’aquesta recerca en clau de quadre d’època.
-
Guillem Cortès és fill de Sueca i enamorat de Mallorca, on viu fa més de vint anys. Professor de filosofia, a la tesi de llicenciatura sobre Ortega y Gasset i la filosofia de la tècnica barreja textos argumentals i textos literaris amb la mateixa intenció: obrir el pensament. Astorat pel silenci i la violència de la guerra del 36, en les tornades al seu poble, investiga, interroga, pensa i escriu el seu primer llibre, literatura de no-ficció, veritat viscuda, sobre el terror i l’espera, Un estiu devastador, que ara teniu a les mans.
-
-
Cucó, Alfons
-
Cucó, Alfons (coord.)
-
Quim Curbet (Girona, 1959). És editor, escriptor i fotògraf. L’any 2006 fou guardonat amb el Premi de periodisme Manuel Bonmatí i el 2011 amb el premi Rosa Leveroni pel poemari Amb ulls de vidre (Proa). Ha publicat diversos reculls dels seus articles, un conjunt de poemaris sota el títol de Còpia de seguretat i el llibre El Ter, crònica d’un riu, editat per Biblioteca Valvi. Recentment, ha publicat un conjunt de narracions sota el títol de Cròniques de Trístia (Ed. L’Avenç). Actualment és col·laborador de la Revista de Girona i membre del Consell de la Fundació Valvi.
-
Joan Cuscó i Clarasó (Vilafranca del Penedès, 1971) és doctor en filosofia i un acreditat musicòleg. Membre de les societats de filosofia i de musicologia de l’Institut d’Estudis Catalans, és sotsdirector i responsable de recerca de les Aules de Música Tradicional i Popular del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, conservador de l’Arxiu Musical de Vinseum i coordinador a Els Juliols de la Universitat de Barcelona. Des del 1989 ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i una trentena de llibres sobre filosofia, música i etnografia. A Francesc Pujols, li ha dedicat dos llibres: Francesc Pujols i Morgades. El filòsof heterodox (2008) i Francesc Pujols i la filosofia (2012). També és autor de Tiempo y música (1999), juntament amb Josep Soler, Francesc Xavier Llorens i Barba i el pensament filosòfic a Catalunya (1999), Rodolf Llorens i Jordana. Més enllà del Noucentisme (2002), Filosofia i consciència. Francesc Xavier Llorens i Barba (2010) i Apunts d’estètica. Pau Milà i Fontanals (2011), entre d’altres.
-
-
Giuseppe Di Giacomo és un filòsof i assagista italià de renom internacional, catedràtic d’estètica de la Universitat La Sapienza de Roma. Ha estat director del museu d’art contemporani d’aquesta universitat. En particular, s’ha ocupat de la relació entre estètica i literatura i de la relació entre aquestes disciplines i les arts figuratives. Entre les seues publicacions destaquen: Dalla logica all’estetica. Un saggio intorno a Wittgenstein (1989), Icona e arte astratta. La questione dell’immagine tra presentazione e rappresentazione (1999), Estetica e letteratura. Il grande romanzo tra Ottocento e Novecento (1999, traduït al castellà i al rus); Introduzione a Paul Klee (2003), Narrazione e testimonianza. Quattro scrittori italiani del Novecento (2012), Malevič. Pittura e filosofia dall’Astrattismo al Minimalismo (2014, traduït al rus), Fuori dagli schemi. Estetica e arti
figurative dal Novecento a oggi (2015, traduït al castellà), Arte e modernità. Una guida filosofica (2016), Una pittura filosofica. Antoni Tàpies e l’Informale (2016) i Nietzsche e l’eterno ritorno (2016). -
-
Doménech, Inmaculada & Vázquez, Federico
-
Martí Domínguez és escriptor i articulista, a més de doctor en biologia, professor titular de periodisme de la Universitat de València i director de la revista Mètode. Escriu per a diferents mitjans de comunicació. Una part dels seus articles està aplegada als reculls Peiximinuti, Bestiari, Veus de ciència i Històries naturals. Com a novel·lista, és autor de Les confidències del comte de Buffon, El secret de Goethe, El retorn de Voltaire, El fracassat (on novel·la la vida de Paul Cézanne), La sega i L’assassí que estimava els llibres, una crítica mordaç del món universitari i burgès valencià. Com a assagista, és autor d’El somni de Lucreci. Una història de la llibertat del pensament. També ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme per la seua tasca com a director de Mètode.
-
-
Duran, Lluís
-
Marguerite Duras (Gia Định, 1914-París, 1996) és una de les escriptores i cineastes europees més influents de la segona meitat del segle XX. Amb cinquanta-sis llibres —entre novel·les, reculls periodístics i obres de teatre—, dinou pel·lícules i una desena de guions cinematogràfics, així com una vasta producció en el camp televisiu, escassament coneguda, Duras manté el seu estatus d’autora de culte, si bé al mateix temps, sobretot a França, continua sent una veritable icona popular. [Valentín Roma]
-
-
-
Elena Espuny Arasa (coord.)
-
Des de la seva fundació el 1974, Els Marges ha tingut com a objectiu destacat promoure i difondre el coneixement de la literatura catalana més acostada en el temps. Ha publicat estudis sobre poètiques, autors i obres pertanyents al període immediatament previ a la seva fundació o que li han estat coetanis. Així, dins la revista, s’ha anat gestant un relat de la història de la literatura catalana posterior a la Guerra Civil que avui recollim en aquest llibre. Literatura catalana. De la postguerra a la postmodernitat és una antologia d’articles sobre la literatura produïda als Països Catalans entre els anys quaranta i vuitanta del segle XX. Des de metodologies i perspectives diverses, són treballs que es complementen per oferir un panorama d’aspectes generals (supervivència durant el franquisme, influència de l’existencialisme, literatura social, poesia de l’experiència o experimentació) i d’obres o autors concrets (L. Villalonga, La ferida lluminosa de J. M. de Sagarra, La plaça del Diamant de M. Rodoreda, «Coral Romput» de V. A. Estellés, G. Ferrater, M. Roig o Q. Monzó). Han estat escrits per alguns dels investigadors universitaris més importants dels segles XX i XXI: Joaquim Molas, Jordi Marrugat, Xavier Vall, Núria Santamaria, Maria Campillo, Pere Ballart, Jaume Aulet, Neus Real, Mercè Picornell i Margalida Pons. Tots ells ens ofereixen uns textos amb coneixements documentats, precisos i reflexius, que són alhora una lectura entenedora i apassionant. Són imprescindibles per a tothom que s’interessi per la literatura del nostre temps i pels fets històrics i culturals que l’han fundada.
-
-
Natxo Escandell Garcia (Carcaixent, 1988) és doctor en història contemporània per la Universitat de València i actualment professor de secundària. La seua tasca investigadora gira entorn del valencianisme polític durant la segona meitat del segle XX i sobre les identitats nacionals contemporànies. Ha realitzat una estada a la London School of Economics amb l’historiador Paul Preston. Sobre les identitats lligades a la nació ha publicat diferents articles (Saó, La Directa, Levante, La Veu del País Valencià) i capítols de llibres especialitzats en la matèria (Afers), a més de participar en congressos tant estatals com internacionals. En 2021 publicà el llibre Cartes a Olivier: I tu què feies per ser antifranquista?, dirigit a adolescents, on tracta la qüestió de la memòria, la cultura i el País Valencià a través de la figura de l’activista Didín Puig.
-
-
Antoni Espino López (Còrdova, 1966) és catedràtic d’història moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona, especia-litzat en història de la guerra. Publicà el 1999 la seva tesi doctoral Catalunya durante el reinado de Carlos II. Política y guerra en la frontera catalana (1679-1697). Entre els llibres que ha escrit destaquen Guerra y cultura en la Época Moderna. La tratadística militar hispánica de los siglos XVI y XVII (2001), Los gobernadores de Ibiza en el siglo XVII, que va rebre el premi Vuit d’Agost (2005), Guerra, Fisco y Fueros. La defensa de la corona de Aragón en tiempos de Carlos II, 1665-1700 (2007), Atlas Histórico del Colonialismo (2009) i Guerra y defensa en la Mallorca de Carlos II, 1665-1700 (2011). És autor de l’edició crítica de les obres de Bernardino Barroso i Francisco Núñez de Velasco.
-
-
-
-
Carles Fabregat Sans, nascut a Barcelona, viu a Eivissa des de 1985. Escriptor, pintor, escultor i gestor cultural, ha publicat l’assaig Cent anys de cinema a les Illes (1995), juntament amb d’altres autors, i els llibres de poemes Clos desig (2005), Aniré landa enllà (2013), Escenes etíops (2015), i Suite del Pachá (2015), i el llibre de relats Rara pluja (2015).
-
Maria Favà Compta (Barcelona 1949) és periodista especialitzada en la informació de Barcelona. Va treballar al Diari de Barcelona, Tele/eXpres i va ser una de les fundadores de diari AVUI. Va començar a escriure en la revista 4 Cantons del Poblenou i actualment es membre de l’Arxiu Històric d’aquest barri i editora de la revista Icària. Ha escrits diversos llibres sobre Barcelona i una monografia del diari AVUI. El 2022 va publicar La mina de la mort, que és un reportatge històric sobre un accident miner del 1944 al Berguedà.
Va ser corresponsal de la Cadena SER al Marroc (1990-1993), va col·laborar en l’emissora Catalunya Cultura amb un espai sobre Barcelona i va fer un espai de consum dins del programa Bon dia de TV3 (1996-1999). Ha estat en dues ocasions a la Junta del Col·legi de Periodistes i n’ha estat degana. Ara és membre del consell editor de la revista Carrer de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona. -
Ferragud Domingo, Carmel
-
-
Antoni Ferrando i Francés
Catedràtic emèrit de la Universitat de València, pertany a l’IIFV, a l’IEC, a l’AVL (2001-2021) i a la RABLB. S’ha especialitzat en història de la llengua, història de la cultura i edició de textos, amb obres com Consciència idiomàtica i nacional dels valencians (1980), Els certàmens poètics valencians (1983), Història de la llengua catalana (amb M. Nicolás, 2011) i Fabra, Moll i Sanchis Guarner (2019).
-
Ferrando Francés, Antoni (coord.)
Ferrando Francés, Antoni (coord.)
-
Ferrando, Antoni (ed.)
-
Ferré i Trill, Xavier
-
Ferrer Alòs, Llorenç
-
Ferrer, Joaquim
-
Josep Ferrer (coord.)
-
Xavier Fleck Gatius (1990) es graduà en Història per la Universitat de Barcelona el 2013. El 2021 es doctorà en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona amb la tesi «Alemanya vista des de la política i cultura catalanes entre 1890 i 1914». Fou guanyador del Premi Assaig de l’Ateneu Barcelonès com a millor tesi doctoral en Ciències Socials i Humanitats l’octubre del 2022.
-
Vicent Flor (València, 1971) és llicenciat en Ciències Polítiques i doctor en Sociologia. Exerceix com a conservador de museu i és professor associat del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València i professor-tutor de la UNED. Les seues principals línies de recerca se centren en els àmbits de la sociologia política i de la sociologia de la cultura. Ha publicat, entre altres revistes, en Afers i Arxius de Ciències Socials.
-
Vicent Flor (València, 1971) és llicenciat en Ciències Polítiques i doctor en Sociologia. Exerceix com a conservador de museu i és professor associat del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València i professor-tutor de la UNED. Les seues principals línies de recerca se centren en els àmbits de la sociologia política i de la sociologia de la cultura. Ha publicat, entre altres revistes, en Afers i Arxius de Ciències Socials.
-
Vicent Flor (València, 1971) és llicenciat en Ciències Polítiques i doctor en Sociologia. Exerceix com a conservador de museu i és professor associat del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València i professor-tutor de la UNED. Les seues principals línies de recerca se centren en els àmbits de la sociologia política i de la sociologia de la cultura. Ha publicat, entre altres revistes, en Afers i Arxius de Ciències Socials.
-
-
Forment, Albert
-
Frederic Barber Castellà (l’Alqueria de la Comtessa, 1971) és doctor en Història Moderna per la Universitat de València. Les seues investigacions, que ha publicat en format d’articles en revistes especialitzades i obres col·lectives, se centren en els comportaments, estratègies i la vida quotidiana de les elits de poder a l’antic Regne de València. El 2022 ha estat premiat amb la beca d’investigació Josep Camarena del Centre d’Estudis Alfons el Vell de Gandia per tal de dur a terme un treball sobre famílies en procés d’ascens social en la Safor durant l’Edat Moderna.
-
Fullana i Puigserver, Pere & Marimon i Riutort, Antoni (coords.)
Fullana i Puigserver, Pere & Marimon i Riutort, Antoni (coords.) -
Fullola i Pericot, Josep M. (coord.)
Fullola i Pericot, Josep M. (coord.)
-
Josep M. Fulquet (Barcelona, 1948) és doctor en filologia romànica i literatura comparada. Ha passat prop de vint anys a l’ensenyament superior. La seva trajectòria com a poeta ha estat discontínua. Els seus dos primers llibres de poemes publicats foren Perillosa riba (1978), amb una carta-pròleg de Joan Vinyoli, i Platges de temps (1980). Després d’un silenci de vint-i-sis anys, el 2007 va publicar el recull De plata pur. El seu darrer llibre de poemes és Morir com un riu (2017), que va guanyar el premi de poesia Miquel de Palol 2016. Ha traduït novel·la, poesia i teatre, sempre per encàrrec editorial. La revista Serra d’Or li va concedir, l’any 2000, el Premi de la Crítica per la traducció de Birthday Letters (Cartes d’aniversari) de Ted Hughes.
-
-
Fuster Ortells, Joan
-
Fuster, Joan
-
Alain-G. Gagnon (1954) és professor titular al Departament de Cièn-cies Polítiques de la Universitat del Quebec a Mont-real i titular de la Càtedra de Recerca del Canadà d’Estudis Quebequesos i Canadencs. També és director del Centre de Recerca Interdisciplinària sobre la Diversitat al Quebec i coordinador del Grup de Recerca sobre les Societats Plurinacionals. De les seues publicacions més recents en anglès, cal destacar Canadian Parties in Transition (amb Brian Tanguay), Cana-dian Politics (amb James Bicker-ton) i The Case for Multinational Federalism. En francès, ha publicat fa poc D’un référendum à l’autre: le Québec face à son destin i Diversité et identités au Québec et dans les régions d’Europe (la darrera amb Jacques Palard i Bernard Gagnon). Hi ha versions en llengua catalana d’algunes de les seues publicacions més rellevants. El 2007, va rebre el premi Josep Maria Vilaseca i Marcet atorgat per l’Institut d’Estudis Autonòmics de la Generalitat de Catalunya per l’obra Més enllà de la nació unificadora: al·legat en favor del federalisme multinacional. El 2010 va va rebre el prestigiós Prix Trudeau atorgat per la Fundation Pierre Elliott Trudeau pel seu lideratge científic.
-
Garcés, J, Ródenas, F., Sánchez, S. & Verdeguer, I.
-
García Calavia, Miguel Ángel (coord.)
García Calavia, Miguel Ángel (coord.)
-
Marta García Carrión (Requena, 1979) és doctora en història per la Universitat de València i professora al Departament d’Història Contemporània d’aquesta universitat. És autora de Sin cinematografía no hay nación: drama e identidad nacional en la obra de Florián Rey (2007) i Por un cine patrio. Cultura cinematográfica y nacionalismo español (2013), a més d’articles i contribucions a obres col·lectives. Així mateix, juntameant amb José Carlos Rueda, ha coordinat el volum Identitats nacionals a l’Estat espanyol. El cinema i la televisió de la revista Afers (2013). La seua investigació se centra en el món del cinema des de la perspectiva de les identitats nacionals i regionals, així com també de la relació entre el llenguatge fílmic i el nacionalisme.
-
García Carrión, Marta & Rueda Laffond, José Carlos (coords.)
García Carrión, Marta $ Rueda Laffond, José Carlos
-
Garcia Devís, Vicent & Pérez Duato, Pau
Vicent Garcia Devís (Foios) és llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Complutense de Madrid i ha treballat com a periodista en RTVE, RTVV-Canal 9 i À Punt Mèdia. Abans va exercir de redactor en RCE i RNE a Alacant. Ha cobert conflictes internacionals al Sàhara Occidental, a l’antiga Iugoslàvia, durant la primera Guerra del Golf, a Somàlia i al Mato Grosso brasiler, on va entrevistar Pere Casaldàliga, el bisbe defensor dels indis. Del 2002 al 2009 va ser el corresponsal de RTVV a Brussel·les. Ha escrit en revistes com Mètode, El Temps, Saó o Tiempo i és autor d’El Sàhara. La terra promesa.
Pau Pérez Duato (Rafelbunyol) és llicenciat en Història (Universitat de València) i màster en Història Contemporània i Món Actual (Universitat de Barcelona), a més de professor de geografia i història i doctorand en la Universitat de València. És coautor de La postguerra a les comarques valencianes i El camp de concentració de Portaceli (1939-1943). Així mateix, ha publicat Euskal Herria. De la desesperança al camí unilateral cap a la pau i Memòries d’un republicà de Massamagrell: Juan Falcó Vidal. És col·laborador del periòdic Levante-EMV en l’àmbit de la memòria democràtica.
-
Juan Vicente García Marsilla (València, 1965) és doctor en Història Medieval per la Universitat de València i professor titular al seu departament d’Història de l’Art. Les seues primeres recerques se centraren en l’economia i la societat valencianes del final de l’Edat Mitjana, especialment temes relacionats amb el consum, l’alimentació, la fiscalitat o el crèdit. Posteriorment, va analitzar l’art medieval des d’una perspectiva històrica, tot preguntant-se com i per què el homes i dones de fa mig mil·lenni produïen i consumien obres que encara avui considerem belles. Comissari de l’exposició «Entre terra i fe. Els musulmans al regne cristià de València (2009)», i director del congrés internacional «Mercats del luxe, mercats de l’art. La Corona d’Aragó i la Mediterrània als segles XIV i XV» (2010). Ha estat professor invitat a diverses univer-sitats europees i va rebre, entre altres, el Premi Extraordinari de Doctorat (1999), el Premi Senyera d’Investigacions Històriques (2000), i el Premi d’Excel·lència Docent Universitària (2010).
-
García Marsilla, Juan Vicente (coord.)
Juan Vicente García Marsilla (València, 1965) és doctor en Història Medieval per la Universitat de València i professor titular al seu departament d’Història de l’Art. Les seues primeres recerques se centraren en l’economia i la societat valencianes del final de l’Edat Mitjana, especialment temes relacionats amb el consum, l’alimentació, la fiscalitat o el crèdit. Posteriorment, va analitzar l’art medieval des d’una perspectiva històrica, tot preguntant-se com i per què el homes i dones de fa mig mil·lenni produïen i consumien obres que encara avui considerem belles. Comissari de l’exposició «Entre terra i fe. Els musulmans al regne cristià de València (2009)», i director del congrés internacional «Mercats del luxe, mercats de l’art. La Corona d’Aragó i la Mediterrània als segles XIV i XV» (2010). Ha estat professor invitat a diverses univer-sitats europees i va rebre, entre altres, el Premi Extraordinari de Doctorat (1999), el Premi Senyera d’Investigacions Històriques (2000), i el Premi d’Excel·lència Docent Universitària (2010).
-
José Luis García Martínez (València, 1981) és Llicenciat en Història de l’Art i Màster en Gestió Cultural per la Universitat de València. Ha publicat diversos articles sobre el patrimoni artístic valencià i la pràctica col·leccionista de la noblesa durant l’Antic Règim en revistes especialitzades de les universitats de Sevilla, Granada i el País Basc. Des del 2009 exerceix com a professor de geografia i història en el sistema públic valencià d’ensenyament.
-
Garcia Martínez, Sebastià
-
García Martínez, Sebastián (coord.)
García Martínez, Sebastián (coord.)
-
Ferran Garcia-Oliver és escriptor i historiador. Catedràtic d’història medieval de la Universitat de València, ha escrit nombrosos articles i llibres d’investigació, entre els quals destaquen Terra de feudals. El País Valencià en la tardor de l’Edat Mitjana (1991), Cistercencs del País Valencià. El monestir de Valldigna, 1298-1530 (1998), Ausias Marc (2009), la biografia del poeta, i The Valley of the Six Mosques. Life and Work in the Medieval Valldigna (2012), traducció anglesa de La vall de les sis mesquites. El treball i la vida a la Valldigna medieval (2003). La seua obra literària gira entorn dels viatges i els dietaris: Oc, París particular, Per espaiar la malenconia. Amb El vaixell de Genseric va guanyar el XVII Premi d’Assaig Carles Rahola (2006) i amb Valencians sense ADN. Relats dels orígens, el Premi Octubre d’Assaig «Joan Fuster» 2015. Ha publicat també les novel·les La veu d’Odiló i La melodia del desig, amb la qual obtingué el Premi de Narrativa Alfons el Magnànim (2013). És membre del consell de redacció de la revista L’Espill.
-
Garcia-Oliver, Ferran (coord.)
Garcia-Oliver, Ferran (coord.)
-
-
Garés Timor, Vicent M. & Vercher Lletí, Salvador
Vicent M. Garés Timor (Alzira, 1986) és llicenciat en Història (2009), postgrau i màster interuniversitari d’especialització en Història Moderna («Història i Identitats Hispàniques a la Mediterrània Occidental (ss. XV-XIX)», 2011) i becari d’investigació del Departament d’Història Moderna de la Universitat de València (2012-2015). La seua tesi versa sobre la conflictivitat social a la Ribera del Xúquer durant el segle XVI.
Salvador Vercher Lletí (Corbera, 1965) és llicenciat en Geografia i Història, especialitat Història Medieval (1988), màster interuniversitari en Estudis Medievals de la Corona d’Aragó (2011) i doctor en Història (2017) per la Universitat de València. La seua tesi versa sobre l’abastiment de cereals i carns a Alzira i el seu terme a final del segle XIV i començament del segle XV. Des de 2001 treballa a l’Arxiu Municipal d’Alzira.
-
Joan Garí (Borriana, 1965) ha cultivat diferents gèneres literaris. Entre els seus llibres destaquen La conversación mural (Premi Fundesco d’Assaig, 1994), Un cristall habitat (Premi de la Crítica de l’IIFV, 1999), Viatge pel meu país (2012), La memòria del sabor (2015), L’única passió noble (Premi de Narrativa Memorialística a Benicarló 2016 i Premi de la Crítica AELC, 2017), El rebost perfecte (Gourmand World Cookbook Award 2018) o Cosmopolites amb arrels (2021). En la seua faceta periodística va ser un destacat col·laborador de Público durant tota la seua existència com a rotatiu (2007-2012). Actualment escriu en El País i Ara. Una part dels seus nombrosos articles de premsa estan recollits als volums Un ofici del segle (Premi de la Crítica AELC, 1999) i Sin dios y sin diablo (2018).
El seu compte en Twitter és @Muntanyenc08. -
Gellner, Ernest
-
-
Rafa Gomar va nàixer a Gandia (la Safor). Va cursar estudis de Magisteri a l’Escola del Professorat d’EGB de València i els de llicenciat en Ciències de l’Educació (Pedagogia) a la Facultat de Filosofia i CC. de l’Educació de València. Ha publicat cinc llibres de contes: "Legítima defensa" (1991), Premi Víctor Català i Premi dels Escriptors Valencians, "Viure al ras" (2000), "Batecs" (2004), Premi Recull «Joaquim Ruyra», "Exercicis respiratoris" (2005) i "Bé, perdona’m però estan esperant-me" (2014). Com a organitzador de la Nit de contes al Palau, ha coordinat el llibre "Nits de contes al Palau" (2022). És autor dels dietaris "Donato, 2,27" (1988), "Vianant" (2007) i "Fràgil sol de tardor" (2016), i de les novel·les "En blanc i negre" (1995), "Rin" (2004), "Andròmines" (2009), Premi Andròmina, "Vidres en la moqueta" (2019), "Dissabte, jazz" (2020), Premi Soler i Estruch, i "Walter Benjamin. Passatges acabats" (2024).
-
Gómez Roda, José Alberto
-
-
Gonzàlez i Vilalta, Arnau
-
González, Eudald (ed.)
-
Greenfeld, Liah
-
Crític, novel·lista i dramaturg, Domènec Guansé (Tarragona 1894-Barcelona 1978) és considerat un dels periodistes culturals catalans més rellevants del segle XX. Començà a col·laborar de la mà d’Antoni Rovira i Virgili, que el 1924 li encarregà la secció de crítica literària a la Revista de Catalunya i, el 1927, li oferí una columna diària d’opinió a La Nau. Durant el període d’entreguerres, s’especialitzà com a crític literari i teatral en publicacions de prestigi com ara D’Ací i d’Allà, Mirador, La Publicitat o La Rambla. Publicà també les primeres novel·les (Les cadenes d’Eva, 1932; Una nit, 1935) i peces dramàtiques (El fill de la Ninon, 1934; Volia ser feliç, 1936; Una noia és per a un rei, 1937). Obligat a emprendre el camí de la diàspora el 1939, s’establí a Santiago de Xile, on fou l’ànima de la revista Germanor. A l’exili donà a conèixer La pluja d’or (1950) i Laberint (1952), a més d’un assaig modèlic: Retrats literaris (1947). De retorn a Barcelona el 1963, escriví les biografies de Margarida Xirgu (1963), Pompeu Fabra (1964) i Anselm Clavé (1966).
-
Guia i Marín, Josep
-
Guia Marín, Lluís
-
Guinot i Rodríguez, Enric (coord.)
Guinot i Rodríguez, Enric (coord.)
-
Hauf i Valls, Albert G. (coord.)
Hauf i Valls, Albert G. (coord.)
-
Hernàndez Martí, Gil-Manuel
-
Hernandez, Telesfor-Marcial (coord.)
-
Herrera, Justo (coord.)
-
-
Hroch, Miroslav
-
Joan Iborra
-
Josep Iborra (Benissa 1929-València 2011) es va llicenciar en dret i en filosofia i lletres, i es va doctorar en filologia romànica amb una tesi sobre Joan Fuster. Va ser subdirector de l’Institut de Ciències de l’Educació i membre del Servei de Normalització Lingüística de la Universitat de València. Va col·laborar com a crític literari en diverses publicacions periòdiques (Serra d’Or, L’Espill, Saó, El Temps, Reduccions, Caràcters, Revista de Catalunya i d’altres). Va publicar un llibre de narracions (Paràboles i prou, 1955; 2a edició ampliada, 1995) i diversos volums d’assaig literari com Fuster portàtil (1982, Premi d’assaig Joan Fuster 1982), La trinxera literària (1995), Confluèn-cies (1995), Inflexions (2004, VI Premi d’As-saig Mancomunitat de la Ribera Alta 2004), Breviari d’un bizantí (2007, 17è Premi Rovira i Virgili de biografies, autobiografies, memòries i dietaris), Humanisme i nacionalisme en l’obra de Joan Fuster (2012) i Fuster, una declinació personal (2014).
-
-
Izquierdo Ballester, Santiago
-
Jané Checa, Òscar
-
Jané Checa, Òscar (Coord.)
-
Jané, Òscar i Forcada, Eric (eds.)
Jané, Òscar i Forcada, Eric (eds.)
-
Jané, Òscar i Serra, Xavier (eds.)
Jané, Òscar i Serra, Xavier (eds.)
-
Jané, Òscar i Solé, Queralt (eds.)
Jané, Òscar i Solé, Queralt (eds.)
-
Janué i Miret, Marició (coord.)
Janué i Miret, Marició (coord.)
-
Jaume I
-
Joves Historiadors i Historiadores de la Universitat de Barcelon
Joves Historiadors i Historiadores de la Universitat de Barcelona -
La Parra López, Santiago (coord.)
La Parra López, Santiago (coord.)
-
Labrado, Víctor
-
Lacomba, Joan (coord.)
-
Joep Leerssen és catedràtic de literatura europea moderna a la Universitat d’Amsterdam i autor de nombroses monografies i ha editat treballs de gran abast dedicats a l’estudi cultural del nacionalisme, entre els quals Commemorating writers in nineteenth-century Europe: nation-building and centenary fever (codirigit amb Ann Rigney, 2014) i Imagology: the cultural construction and literary representation of national characters: a critical survey (coeditat amb Manfred Beller, 2007). Entre els seus projectes més destacats hi ha l’edició on line de l’Enciclopedia of Romantic Nationalism in Europe (ernie), l’obra multimèdia disponible més ambiciosa sobre l’estudi del nacionalisme a l’Europa contemporània. Una versió impresa d’aquesta ha aparegut sota el títol Enciclopedia of Romantic Nationalism in Europe (Joep Leerssen, ed., 2018, 2 vols.). En català ha publicat a la revista Afers (2017) l’article «El nacionalisme i el conreu de la cultura».
-
Arantxa Llàcer Martorell (Picassent, 1992) és filòloga i doctora en llengües, literatures i cultures i les seues aplicacions a la Universitat de València. La seua recerca se centra en l’estudi de textos memorialístics i historiogràfics d’època moderna, així com l’estudi de testimonis útils per a l’anàlisi de la història de la cultura moderna (pamflets, gojos, impressors, biblioteques i cercles culturals). Actualment és investigadora postdoctoral a la Universitat de València, on desenvolupa el projecte «Els impressors catalans de Lope de Vega», en col·laboració amb la Università di Trento i el grup de recerca Prolope de la Universitat Autònoma de Barcelona.
-
-
Llobera, Josep R.
-
LLorens i Jordana, Rodolf
-
Lluch, Ernest
-
Lo Cascio, Paola
-
(Vichy, 1884 - Golf d’Aden, 1932). A disset anys, acabats els estudis secundaris, se’n va a Lió on fa de comptable. No té ofici. El 1903 es trasllada a París. Escriu poesia i vol ser poeta. El 1906 comença a fer de periodista parlamentari per al diari Le Matin. Però no és fins a la Primera Guerra Mundial que es revela com un observador agut de ploma esmolada i precisa. Es converteix en corresponsal de guerra i passa a treballar a Le Petit Journal i a Excelsior. Comença l’època dels seus grans reportatges a Le Petit Parisien. El noiet que volia ser poeta acaba sent un poeta de la història immediata, un cronista que necessitava moure’s, veure i sentir per jutjar i “posar la ploma a la ferida”, i que la posteritat ha convertit en una llegenda del periodisme.
-
López Quiles, Antoni & Olmos i Tamarit, Vicent ( coords.)
-
Nasqué a Alginet el 1948 i el 1972 s’autopublicà Poemes Home-Terra. És llicenciat en Lletres Modernes per la Universitat de París VIII (1976) i doctor en Filologia per la de València (2008), amb una transcripció i estudi del Dietari de Pere Joan Porcar (segles XVI i XVII). El 1979 guanyà el Premi Andròmina amb Crim de Germania; el 1982 li editaren el llibre de narracions Històries marginals i el 1986 Laodamia i altres contes. El 1985 va aconseguir el Premi Tirant lo Blanc amb El cavallet de Cartó i el 1990 el Prudenci Bertrana amb Ofidi i el Ciutat d’Alzira amb Ribera. El 2003 publicà El mut de la Campana, i el 2014 i el 2018 els llibres de poemes L’Albufera. Palus Naccarum i Xúquer. Ha traduït obra narrativa de Stendhal, Gautier, Gide, Green, Merimée i Flaubert.
-
Oriol Luján és llicenciat en periodisme i en història i doctor europeu en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. És investigador del grup de recerca Grup d’Història del Parlamentarisme (Universitat Autònoma de Barcelona), en què participa en la coordinació del congrés internacional sobre la corrupció política a l’Espanya contemporània (segles XIX-XXI). S’ha especialitzat en l’estudi del liberalisme polític del segle XIX i les seves principals línies d’investigació són la història parlamentària, estudis i comportament electoral, ciutadania i representació política, corrupció política i moviments polítics i socials de la transició espanyola. Ha publicat en revistes especialitzades de ressò internacional, com ara Parliaments, Estates & Representation i Historia Contemporánea, entre d’altres. És autor del llibre El pacte per la llibertat: l’Assemblea del Bages (1971-1979) (2011), i coautor, amb Josep Calvet, de Poble Català, posa’t a caminar: 40 anys de la Marxa de la Llibertat (2016).
-
Malgosa, Assumpció & Solé, Queralt
-
Manconi, Francesco (coord.)
-
Montserrat Manent va nàixer a Mataró (el Maresme) el 1940. Actualment viu a Barcelona. S’ha dedicat professionalment a la fotografia des dels quinze anys i ha exercit també de documentalista gràfica. Per aquest motiu ha trepitjat contínuament les terres, els museus i els arxius dels Països Catalans i de l’Aragó. De ben jove va començar a escriure peces teatrals i contes per a infants, a més de fer traduccions, però sobretot ha escrit poesia. Gairebé tots els seus escrits fins al 1975 han romàs inèdits. Ha publicat Descoberta de temps (Palma, 1982), Uri (València, 1987), Camí de Petra (Barcelona, 2001) i Cant del Puig de Randa (Palma, 2004).
-
Aurelio Martí Bataller (Llutxent, 1983) és doctor en història contemporània per la Universitat de València. Les seues investigacions s’han centrat en la relació de la cultura política socialista amb el procés de construcció de la identitat nacional espanyola contemporània. La seua tesi doctoral «Discursos de nació i identitat nacional espanyola en la cultura política socialista: el Partido Socialista Obrero Español a la II República» va ser guardonada amb el Premi Miguel Artola de l’Associació d’Història Contemporània l’any 2016.
-
-
-
Martí Escayol, Maria Antònia & Espino López, Antoni
Maria Antònia Martí Escayol és professora del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha centrat la seva recerca en l’àmbit de la història ambiental i ha fet estades de recerca en arxius de Nova Delhi i Tòquio. Entre les seves publicacions destaquem: «Antoni de Montserrat in the Mughal Garden of Good Government European Construction of Indian Nature» (Word, Image, Text. Studies in Literary and Visual Culture, 2009), «Two Iberian Versions of Gottfried of Franconia’s Pelzbuch. Translations and copies in medieval and modern agricultural literatura» (Sudhoffs Archiv, 2011), De Re Rustica (2012), i juntament amb Antoni Espino Manual d’Història Moderna Universal (2012).
Antoni Espino López (Còrdova, 1966) és catedràtic d’història moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona, especia-litzat en història de la guerra. Publicà el 1999 la seva tesi doctoral Catalunya durante el reinado de Carlos II. Política y guerra en la frontera catalana (1679-1697). Entre els llibres que ha escrit destaquen Guerra y cultura en la Época Moderna. La tratadística militar hispánica de los siglos XVI y XVII (2001), Los gobernadores de Ibiza en el siglo XVII, que va rebre el premi Vuit d’Agost (2005), Guerra, Fisco y Fueros. La defensa de la corona de Aragón en tiempos de Carlos II, 1665-1700 (2007), Atlas Histórico del Colonialismo (2009) i Guerra y defensa en la Mallorca de Carlos II, 1665-1700 (2011). És autor de l’edició crítica de les obres de Bernardino Barroso i Francisco Núñez de Velasco.
-
Felip Martí-Jufresa va néixer a Barcelona l’any 1974, però fa gairebé vint anys que viu a París. És filòsof de formació (va estudiar a la UB i a Paris-VIII) i segurament també de professió (és professor titular a l’Institut Supérieur des Arts de Toulouse –ISDAT), però això no el fa un professional de la filosofia. Ha deixat d’escriure articles i rarament participa en col·loquis del gremi. Escriu bàsicament en aquesta llengua no hegemònica perquè no entén quin valor podria tenir deixar-se endur pels múltiples i variats càlculs segons els quals seria raonable i sensat deixar de fer-ho. En aquest assumpte, no veu diferència significativa entre filosofia i poesia. Més que filosofia, el que cerca de fer (sigui com sigui) i rebre (vingui d’on vingui) és teoria. De llibres no n’ha fet massa perquè és lent i no és grafòman, però n’ha fet prou (Música desconcertada, Lleonard Muntaner, Palma:2009; La possibilité d’une musique moderne, col. «Nous, les sans-philosophie», L’Harmattan, París:2012) com per arribar a la conclusió que no li faria cap mal eixamplar una mica més el camp dels seus mitjans d’escriptura. Per això, ara s’ha llançat de cap a l’exploració de formes audiovisuals de composició teòrica que el portin fora del llibre i del text escrit en general. A veure on va a parar...
-
Martí Mestre, Joaquim
-
Antoni Martí Monterde (Torís, 1968) és professor de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu i el Màster Barcelona-Europa. També dirigeix la col·lecció «Figura», a Edicions de la UB, en què va aparèixer Joan Fuster. Figura de temps (2012), un llibre editat per ell mateix i per Teresa Rosell Nicolás. A més d’articles sobre Walter Benjamin, Victor Klemperer, Josep Pla, Eugeni d’Ors, Santiago Rusiñol, Peter Altenberg, Joan Estelrich, Charles Maurras, entre d’altres, i edicions d’Ernst Robert Curtius i Stefan Zweig, ha publicat L’erosió (2001), un relat d’un viatge literari a l’Argentina. Com a assagista, cal destacar els següents llibres seus: J. V. Foix o la solitud de l’escriptura (1998), Poética del Café (2007), Un somni europeu. Història intel·lectual de la literatura comparada (2011), El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais (2015) i París, Madrid, New York: les ciutats de lluny de Josep Pla (2019), amb el qual va obtenir el Premi Joan Fuster dels Premis Octubre 2018.
-
Martí Monterde, Antoni (coord.)
Antoni Martí Monterde (Torís, 1968) és professor de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat de Barcelona, on dirigeix el Grup de Recerca Literatura Comparada en l’Espai Intel·lectual Europeu i el Màster Barcelona-Europa. També dirigeix la col·lecció «Figura», a Edicions de la UB, en què va aparèixer Joan Fuster. Figura de temps (2012), un llibre editat per ell mateix i per Teresa Rosell Nicolás. A més d’articles sobre Walter Benjamin, Victor Klemperer, Josep Pla, Eugeni d’Ors, Santiago Rusiñol, Peter Altenberg, Joan Estelrich, Charles Maurras, entre d’altres, i edicions d’Ernst Robert Curtius i Stefan Zweig, ha publicat L’erosió (2001), un relat d’un viatge literari a l’Argentina. Com a assagista, cal destacar els següents llibres seus: J. V. Foix o la solitud de l’escriptura (1998), Poética del Café (2007), Un somni europeu. Història intel·lectual de la literatura comparada (2011), El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais (2015) i París, Madrid, New York: les ciutats de lluny de Josep Pla (2019), amb el qual va obtenir el Premi Joan Fuster dels Premis Octubre 2018.
-
-
Josep Lluís Martín Berbois (Sabadell, 1978) és doctor en història contemporània. És autor dels llibres Joan Llonch o l’oasi d’un catalanista sabadellenc (2005), Institut Sallarès i Pla. Forja de joves empresaris tèxtils des de 1947 (2006), Cartes en temps de guerra. Epistolari entre Miquel Carreras i Costajussà i Joan Llonch i Salas (1936-1938) (2007) i La Lliga Regionalista de Sabadell o l’ocàs d’un partit (1931-1945) (2008). Així mateix, ha participat en diverses obres col·lectives centrades en la Guerra Civil i la Transició a Catalunya. Ha publicat en revistes especialitzades com ara Afers, Els Marges, Revista de Catalunya, L’Avenç, Cercles, Serra d’Or o El Contemporani.
-
-
-
-
Mateu Casinos, Francisco
-
Mateu i Bellés, Joan F. (coord.)
Mateu i Bellés, Joan F. (coord.)
-
Mayayo i Artal, Andreu
-
Mayayo, Andreu & Velasco, Miquel Àngel (Eds.)
-
Mayor, Pere
-
Josep Vicenç Mestre Nogué (Òdena, 1990) és el director fundador d’ECO, empresa dedicada a l’estratègia, la comunicació i l’oratòria per a institucions públiques, empreses privades i partits polítics. Professor associat a la UPF, ha impartit docència en oratòria i debat a graus i màsters de diverses universitats (UB, URL-Blanquerna, UOC, Tecnocampus Mataró, UdL, UIC, CEI i FUB-Manresa). Cal destacar el seu pas per tres conselleries (cap de gabinet a Economia i Hisenda, cap de relacions institucionals a Empresa i Coneixement, i assessor en comunicació en Vicepresidència) i pel Parlament de Catalunya (en Vicepresidència primera i en Presidència). És doctor en història per la UPF i premi a la millor tesi doctoral en català. També és graduat en Humanitats i en Ciències Polítiques i té el màster en Història del Món de la UPF.
-
Mestres, Albert
-
Millan, Jesús (coord.)
-
Mira i Casterà, Joan F. & Olmos i Tamarit, Vicent S. (coords.)
Mira i Casterà, Joan F. & Olmos i Tamarit, Vicent S. (coords.) -
Joan Francesc Mira (València, 1939) ha treballat amb Claude Lévi-Strauss al Collège de France de París. Ha estat Visiting Fellow a la Universitat de Princeton, professor degrec a la Universitat Jaume I i fundador del Museu d’Etnologia de València. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. És autor d’uns quaranta llibres, de ciències socials, assaig i narrativa, traducció de grans clàssics i divulgació. Ha rebut la Lletra d’Or, la Creu de Sant Jordi, el Premio Nacional de Traducción, diversos premis nacionals de la Crítica, la Medalla d’Or de la Ciutat de Florència, la Medalla de la Universitat de València i la Medalla d’Or de la Universitat Jaume I. És Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.
-
-
El Grup Mirmanda és un col·lectiu de persones que, des del 2009, ha esdevingut un grup d’estudi i reflexió sobre aquells temes que poden representar un pal de paller per al desenvolupament cultural i territorial de la societat. S’hi han afegit historiadors, historiadors de l’art, arquitectes, sociòlegs, filòlegs, economistes, editors, fotògrafs, filòsofs i molts altres que, tot reunint-se en diferents punts del territori, miren de realitzar una tasca de reflexió dinàmica, científica i pràctica. L’origen rau en la creació de la revista de cultura Mirmanda, la qual, des del nord del país i des de la seva creació el 2006, fa emergir temes i debats d’interès nacional i internacional. Els col·laboradors del Grup Mirmanda treballen diàriament per a estructurar, cohesionar i traspassar fronteres amb temes que interessen tant a Sueca, a Figueres, a Barcelona, a Perpinyà com en qualsevol país del món, amb una clara voluntat d’altaveu des de l’interior cap a l’exterior.
-
Miró i Solà, Lluís
-
Modesto Alapont, José R.
-
Moll, Isabel; Palao, Javier; Peset, Mariano; Ruiz Torres, Pedro
Moll, Isabel; Palao, Javier; Peset, Mariano; Ruiz Torres, Pedro & Saavedra. Pegerto -
Moncusí, Albert
-
Francesc Montero i Aulet és doctor en filologia catalana per la Universitat de Girona. Membre de l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes i de la Càtedra Josep Pla d’aquesta universitat, s’ha especialitzat en l’estudi de la literatura i el periodisme contemporanis. Va dedicar la seva tesi doctoral (2011) a la figura de Manuel Brunet i Solà, sobre el qual ha publicat diversos articles i ha ree-ditat la seva obra El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries. L’Empordà i els empordanesos (2014). Entre la resta de la seva producció, destaquen les edicions de textos d’altres autors: El carrer Estret de Josep Pla, en col·laboració amb Neus Vergés (2012), Quatre sagetes roges. El periodisme militant del director de La Humanitat a l’exili (2011), al voltant de la figura del republicà Emili Vigo; i sobre Josep M. Corredor, Contra la valoració de la mediocritat. Articles i assaigs d’exili (2012). També ha estat coeditor de diversos volums de caire acadèmic: amb Xa-vier Pla i Maximiliano Fuentes, A Civil War of Words. The Cultural Impact of The Great War in Catalonia, Spain, Europe and a glance to Latin America (2016); i amb Xavier Pla, Cosas vistas, cosas leídas. La edad de oro del periodismo literario en Cataluña, España y Europa (2014).
-
Montoriol i Sabaté, Rosa
-
-
-
SERGE MOSCOVICI (1924-2015), un dels grans intel·lectuals de les darreres dècades, autor d’una obra fonamental en la cruïlla entre la sociologia, l’antropologia i la psicologia social, travessant fronteres disciplinàries, fou director d’estudis a l’EHESS a París. Inspirà una renovació profunda en les ciències humanes i socials. Va promoure una nova visió de reintegració de la història humana en la història de la natura, i en aquest sentit va subvertir idees rebudes i conviccions arrelades. Autor d’obres cabdals com La société contre nature, Hommes domestiques et homes sauvages, Psychologie des minorités actives o L’age des foules, aportà un revulsiu intel·lectual que va marcar tant el feminisme com l’ecologisme contemporanis. Però la trajectòria personal de Moscovici començà a la Romania dels anys trenta. En aquesta conversa amb l’antropòleg Pascal Dibie es tracta en profunditat una peripècia vital astoradora i apassionant, a través de la qual Moscovici passà de la precarietat més absoluta —immigrant sense papers— a esdevenir un dels intel·lectuals capdavanters de França i Europa.
-
-
Gustau Muñoz (València, 1951) és assagista, traductor i editor. Ha desenvolupat la seua tasca professional en el camp de l’edició de llibres i revistes a la IVEI i a PUV. És codirector de la revista L’Espill i director de la «Biblioteca de Pensament Crític» de l’Editorial Afers. És autor, entre altres, de Corrents de fons (2019), La vida dels llibres (Afers, 2019), El vertigen dels dies (2019), Elogi del pensament crític (Afers, 2020), Espill d’un temps (2021) i El temps que vius. Elements per a una crítica del present (2022). Així mateix, ha coordinat (amb Vicent Olmos) el volum País Valencià, present i futur (Afers, 2021). Col·labora regularment en mitjans com eldiario.es/cv, on manté la secció «Notes de lectura».
-
Gustau Muñoz (València, 1951) és assagista, traductor i editor. Ha desenvolupat la seua tasca professional en el camp de l’edició de llibres i revistes a la IVEI i a PUV. És codirector de la revista L’Espill i director de la «Biblioteca de Pensament Crític» de l’Editorial Afers. És autor, entre altres, de Corrents de fons (2019), La vida dels llibres (Afers, 2019), El vertigen dels dies (2019), Elogi del pensament crític (Afers, 2020), Espill d’un temps (2021) i El temps que vius. Elements per a una crítica del present (2022). Així mateix, ha coordinat (amb Vicent Olmos) el volum País Valencià, present i futur (Afers, 2021). Col·labora regularment en mitjans com eldiario.es/cv, on manté la secció «Notes de lectura».
-
-
Rafael Narbona Vizcaíno
-
-
Núñez Seixas, Xosé Manoel
-
Olmos i Tamarit, Vicent ( coord.)
Olmos i Tamarit, Vicent ( coord.)
-
Olmos i Tamarit, Vicent S. (coord.)
Olmos i Tamarit, Vicent S. (coord.)
-
Olmos i Tamarit, Vicent S. & Colomines i Companys, Agustí (coord
Olmos i Tamarit, Vicent S. & Colomines i Companys, Agustí (coords.) -
Olmos Tamarit, Vicent S. & Salavert i Fabiani, Vicent L. (coords
Olmos Tamarit, Vicent S. & Salavert i Fabiani, Vicent L. (coords.) -
Albert Palà Moncusí (Santa Coloma de Queralt, 1979) es llicencià en història a la Universitat de Barcelona amb premi extraordinari (2001) i es doctorà en història contemporània a la mateixa universitat amb una tesi sobre el lliure pensament català (2015). És membre del Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI) i ha publicat articles de recerca en revistes d’història com Afers o Cercles. Ha col·laborat també en diverses obres col·lectives com El franquisme a Catalunya (2005-2006) o L’Ateneu i Barcelona. Un segle i mig d’acció cultural (2006). Actualment és professor de geografia i història a l’Institut Rafael Casanova de Sant Boi de Llobregat.
-
Parcerisas, Pilar
-
Maria Patricio-Mulero (Barcelona, 1983) és llicenciada en Periodisme i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, i doctora en Sociologia i Gestió Cultural per la Universitat de Barcelona i la Université Paris 8. El seu primer objecte d’estudi van ser les ciutats literàries, particularment Barcelona, que va esdevenir el tema de la seva tesi doctoral, la qual relaciona la sociologia, els estudis literaris i les polítiques culturals. Com a doctoranda, va coordinar la candidatura de Barcelona Ciutat de la Literatura UNESCO. Actualment continua estudiant el camp literari i artístic, els espais urbans i la recepció cultural. És professora titular del Departament de Llengües i Cultures de la Université Toulouse Capitole, i membre del laboratori de recerca LLA Creatis de la Université Toulouse Jean Jaurès. És també membre associada dels grups de recerca CECPI de la Universitat de València i LCEIE de la Universitat de Barcelona.
-
-
Perelló Tomás, Fátima (coord.)
Perelló Tomás, Fátima (coord.)
-
Pérez Casado, Ricard
-
Pérez Latre, Miquel
-
-
-
Manuel Pérez Nespereira (Barcelona, 1961) és doctor en història contemporània de Catalunya. Ha col·laborat en l’elaboració de diverses obres col·lectives, entre les quals destaquen Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1812-1975) (1999), L’Ateneu i Barcelona, un segle i mig d’acció cultural (2006) i Les identitats a la Catalunya contemporània (2009), totes tres dirigidesper Jordi Casassas i Ymbert. Així mateix, és autor de La privatizació de la follia. L’assistència psiquiàtrica a Catalunya durant el segle XIX (2003), La secessió catalana. Els corrents intel·lectuals europeus de la fi de segle (1872-1900) (Afers, 2007), Enric Prat de la Riba. Nacionalisme i formació d’un Estat Català (2007) i La Ciutadella. Símbol d’opressió nacional (2009), a més d’articles en revistes especialitzades com ara Afers i la Revista de Catalunya. L’any 2006va obtenir el premi «Projecte Prat de la Ribai La Nacionalitat Catalana», i el 2008 el «Premi d’Articles Periodístics Prat de la Riba».
-
Pérez Picazo, M. Teresa, Segura i Mas, Antoni & Ferrer i Alòs, L
Pérez Picazo, M. Teresa, Segura i Mas, Antoni & Ferrer i Alòs, Llorenç -
Peytaví Deixona, Joan (coord.)
Peytaví Deixona, Joan (coord.)
-
-
Pich i Mitjana, Josep
-
Josep Picó ha publicat llibres, que abasten la recerca social aplicada, la teoria social i l’anàlisi de la cultura. Ha estat Catedràtic de Sociologia de la Universitat de València, director de la Institució Valenciana d’Estudis i Investigació (IVEI, 1980-1995), investigador en l’École des Hautes Études en Sciencies Sociales de París, i des de 1986 és Life Member del Clare Hall College de Cambridge.
-
Pla Brugat, Dolores
-
Patrici Pojada va ser professor titular de la Universitat de Tolosa i avui dia és catedràtic d’història moderna de la Universitat de Perpinyà. Les seves recerques concerneixen el tema de les fronteres, tant des d’una perspectiva política i geopolítica com des del punt de vista de l’economia, els intercanvis i les xarxes comercials i les mobilitats mercantils. A més, ha investigat les relacions occitanocatalanes. Actualment, les seves investigacions el condueixen cap als actors dels intercanvis terrestres i marítims com ara els traginers, carreters o mariners. Entre d’altres, ha publicat Une vallée frontière dans le Grand Siècle. Le Val d’Aran entre deux monarchies (1998), Une société marchande. Le commerce et ses acteurs dans les Pyrénées modernes (haut Pays de Foix, vers 1550-1700) (2008), Le Voisin et le Migrant. Hommes et circulations dans les Pyrénées modernes (XVIe-XIXe siècle) (2011), com també treballs sobre la llengua i la lingüística occitanes, entre els quals Los vèrbs conjugats (1992) o el Repertòri toponimic de las comunas de Miègjorn-Pirenèus 2009). És membre del consell lingüístic del Congrès Permanent de la Lenga occitana i de l’Acadèmia Aranesa de la Llengua occitana.
-
Arnau Pons (Felanitx, 1965) és poeta, assagista i traductor, tres maneres de ser en la llengua que per ell no en fan sinó una. La traducció comentada del cicle Cristall d’alè, de Celan, li ha valgut el Premio Nacional 2015 a la Mejor Traducción (llibre publicat també per Herder: Lecturas de «Cristal de aliento»). Entre les seves darreres traduccions destaquen Els gossos, d’Hervé Guibert; Thomas l’Obscur, de Maurice Blanchot, i Reixes de llengua, de Paul Celan. Ha acompanyat la darrera edició de La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, amb un epíleg sobre la recepció i les significacions de l’obra. El seu pròxim llibre, Amb aquestes mans, li aplega els textos crítics sobre diversos autors catalans. Va ser escollit per fer una semblança de Celan per al volum col·lectiu Makers of Jewish Modernity i ha participat en el Cahier de l’Herne amb motiu del centenari del poeta. Fa classes en línia a 17, Instituto de Estudios Críticos, de Mèxic, i imparteix tallers d’hermenèutica crítica a la llibreria La Central de Barcelona.
-
Pous i Pagés, Josep
-
-
Ginés Puente Pérez (Vila-seca 1991)
Doctor «excel·lent Cum Laude» en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona amb la tesi De Soledad Gustavo a Teresa Mañé Miravent: els orígens de l’anarco-feminisme a Espanya (1865-1939). També ha investigat els processos migratoris cap a Llatinoamèrica; l’intent de rehabilitació del port de Salou a inicis del segle XIX; les característiques econòmiques de la línia de ferrocarril que va unir Tarragona amb Martorell i Barcelona el 1865; els processos de secularització a Tarragona o la història dels safaretjos de Cubelles i Vila-seca. És codirector de la col·lecció «Lliurepensaments», que publiquen conjuntament Edicions UB i Publicacions URV, i ha estat professor en diferents graus a la UB, URV i la UOC. Amb aquesta obra va guanyar el I Premi biennal Josep Termes per al foment de la recerca jove en llengua catalana, 2022. -
-
Guillem Puig Vallverdú (la Selva del Camp, 1989) és historiador al Centre d’Estudis Sobre Conflictes Socials de la Universitat Rovira i Virgili. Les seves línies d’investigació se centren en la revolució de 1936, amb una especial atenció a les col·lectivitats agràries, així com en la crisi de la rereguarda republicana durant la Guerra Civil, una temàtica sobre la qual desenvolupa la seva recerca doctoral. Destaca el seu interès per la protesta pagesa, els moviments socials i les pautes de sociabilitat popular i de l’elit a la Catalunya rural durant el període contemporani, unes qüestions sobre les quals ha publicat en diverses revistes especialitzades i obres col·lectives. El 2016 va guanyar la tercera beca de recerca històrica Terra d’Ateneus i és coautor d’El Sindicat Agrícola de Sant Isidre, 1917-2017. Cent anys de cooperació agrària a la Pobla de Mafumet (2017). Des del 2013, combina la tasca acadèmica amb l’activisme social en l’àmbit cultural com a president del Centre d’Estudis Selvatans i coordinador del butlletí de la mateixa entitat.
-
Pujol, Enric
-
Pujol, Enric i Solé, Queralt (eds.)
Pujol, Enric i Solé, Queralt (eds.)
-
Quintana i Torres, Antoni
-
-
Ramon Torres, Joan (coord.)
-
Ricard Ramon és professor d’educació artística al Departament de Didàctica de l’Educació Física, Artística i Música i investigador a l’Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives a la Universitat de València. És membre del grup de recerca CREARI, i coordinador de la Unitat Mixta d’Investigació Efímere UV+UPV. Ha dirigit el projecte de recerca Identitart i participa en projectes de recerca d’àmbit estatal i europeu. És llicenciat en Història de l’Art i en Belles Arts i doctor en Art i Filosofia. Ha desenvolupat estades de recerca en centres i universitats de ciutats diverses, com ara la Corunya, Porto, Palerm, Lisboa, París i Roma, entre d’altres. Es defineix com a escriptor d’imatges i visualitats i creu en el valor de les arts per a construir coneixements complexos.
-
Piotr Rawicz neix a Ucraïna el 12 de juliol del 1919, un cop passada la guerra civil. Estudia dret i llengües orientals. El 1941, amb la invasió alemanya, fuig a Polònia. Amaga els seus orígens jueus, però és detingut per la Gestapo i deportat com a presoner polític a Auschwitz. Alliberat el maig del 1945, es casa, treballa de periodista i emigra a França el 1947. Reprèn els estudis i fa de corresponsal diplomàtic de diaris estrangers. La sang del cel, única novel·la seva, és escrita directament en francès.
Piotr Rawicz se suïcida el maig del 1982, mesos després de la mort de la muller.
-
Requena Díez, Rafael
-
Riba, Jordi (coord.)
-
Antoni Rico i Garcia (Novelda, País Valencià) és llicenciat en Història Contemporània per la UA, en Antropologia Social i Cultural per la UB i doctor en Història per la UdG. En 2019 va presentar la seua tesi doctoral «La influència del pensament de Joan Fuster en les cultures polítiques dels Països Catalans (1960-1992)», dirigida per Ferran Archilés (UV) i tutoritzada per Àngel Duarte (UdG). Ha publicat articles en revistes com Afers, L’Espill, Eines, Índice Histórico Español, Revista del Vinalopó o Historia Actual online. És autor dels llibres Història de Novelda. El passat d’un poble (2011) i No tots els mals vénen d’Almansa. Una revisió crítica de la construcció dels Països Catalans (2013), i ha estat editor del llibre col·lectiu El pensament i l’acció. De Marx a Gramsci en Joan Fuster (2017). És professor de secundària i batxillerat i ha impartit classe a la Universitat Catalana d’Estiu.
-
Faust Ripoll Domènech (Alcoi, 1964) és doctor en Filologia Catalana per la Universitat Jaume I de Castelló. Actualment treballa com a tècnic lingüístic a la Universitat d’Alacant, on fa tasques docents i de dinamització cultural. Ha publicat articles d’investigació sobre el valencianisme cultural en la revista Afers, així com treballs sobre el món cultural de la postguerra als Països Catalans als volums col·lectius Diaris i dietaris i Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, entre d’altres. Aquest llibre, que és resultat de la tesi doctoral de l’autor, va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat Jaume I. Col·labora en L’Espill, Caràcters, El País, El Temps i Información. És membre del consell de redacció de L’Espill.
-
Mercè Rius es considera hereva de la tradició intel·lectual dels Països Catalans, la dels pensadors amants alhora del realisme i de l’estètica. És professora honorària de Filosofia de la UAB, després de més de tres dècades d’exercir-hi la docència. Entre els seus llibres destaquen
T.W. Adorno. Del sufrimiento a la verdad (1984), Quatre essais sur Sartre (2010), El Pont de la Girada (2010), Contra filósofos. O ¿en qué se diferencia una mujer de un gato? (2014). A Matèria.
El grau zero de la filosofia (2018) defensa un materialisme renovat amb vista als interrogants de la societat actual. També ha practicat el gènere del pamflet insurgent a Diguem-ne el nom sense por: independència (2013). -
-
Roca Rosell, Antoni & Salavert Fabiani, Vicent L. (coords.)
-
Roca, Francesc
-
Francesc Roca (ed.)
-
Rosa Rodríguez Branchat (Barcelona, 1961) és llicenciada en història de l’art per la Universitat de Barcelona i doctora en ciències socials i humanitats per la Universitat de les Illes Balears. Viu a Eivissa des de 1982 i és autora de diversos llibres i articles sobre la història cultural d’Eivissa. Cal destacar-ne, entre d'altres, Avantguarda artística i societat a Eivissa (2003) i, juntament amb Joan Cerdà, La repressió franquista del moviment hippy a Formentera (1968-1970) (1999) i Ebusus, una entitat eivissenca durant el franquisme (2003).
-
Rodríguez Victoriano, José Manuel & Santos Ortega, Antonio (coor
Rodríguez Victoriano, José Manuel & Santos Ortega, Antonio (coords.) -
-
Romeo Mateo, M. Cruz & Saz Campos, Ismael (coords.)
-
Gerard Rosich (Barcelona, 1975) és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona i membre de l’equip de recerca TRAMOD al Centre d’Estudis sobre Cultura, Política i Societat de la Universitat de Barcelona. Actualment treballa com a investigador al Departament de Cultures del Món de la Universitat d’Hèlsinki. Ha publicat, juntament amb Peter Wagner, el volum The Trouble with Democracy. Political Modernity at the XXIst Century (Edinburgh University Press, 2016). És també membre actiu cofundador amb Miquel Ferrés del conjunt de música instrumental Triulet. Ha publicat diversos discos, dos d’ells en col·laboració amb els poetes Enric Casasses, Tira-li l’Alè (Discmedi, 2012), i Gerard Horta, Balada de l’Holandès Errant (Discmedi, 2014).
-
Rosselló i Verger, Vicenç M. (coord.)
Rosselló i Verger, Vicenç M. (coord.)
-
-
-
Rúa Fernández, Carolina (ed.)
-
Josep-Enric Rubio Albarracín va nàixer a Burjassot en 1967. És professor de literatura i cultura medievals a la Universitat de València, on es va doctorar amb una tesi sobre Ramon Llull, autor al qual dedica la major part dels seus treballs de recerca, al costat d’altres figures com sant Vicent Ferrer. Treballa periòdicament com a investigador convidat a la Universitat de Friburg de Brisgòvia (Alemanya). Després d’haver publicat diversos llibres en l’àmbit acadèmic (entre altres: Les bases del pensament de Ramon Llull, 1997; Raymond Lulle: Le langage et la raison, 2017), s’endinsa ara en el terreny de la creació literària.
-
Rubiralta i Casas, Fermí
-
Sabaté, Flocel (coord.)
-
Sales, Núria
-
Sales, Núria (coord.)
-
-
Sanchis Guarner, Manuel
-
Sanginés, Gemma & Velasco Àngel ( eds.)
-
Santacana i Torres, Carles (coord.)
Carles Santacana, professor d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, ha coordinat aquest llibre, en què participen: Òscar Costa (GEHCI-UB), Xa-vier Serra, Tomàs Suau (GEHCI), Jaume Comas (GEHCI), Joan Josep Matas (CESAG-UIB), Josep Lluís Berbois (UAB), Giovanni C. Cattini (GEHCI-UB), Antoni Marimon (UIB) i Antoni Vives (CESAG-UIB). El llibre segueix les anteriors obres col·lectives del GEHCI coordinades per Jordi Casassas: Els intel·lectuals i el poder a Catalunya, 1808-1975 (1999), Premsa cultural i intervenció política dels intel·lectuals a la Catalunya contemporània (1814-1975) (2005), L’Ateneu i Barcelona. 1 segle i ½ d’actuació cultural (2006) i Les identitats a la Catalunya contemporània (2009).
-
Carles Santacana, professor d’història contemporània de la Universitat de Barcelona, ha coordinat aquest llibre, en què participen: Òscar Costa (GEHCI-UB), Xa-vier Serra, Tomàs Suau (GEHCI), Jaume Comas (GEHCI), Joan Josep Matas (CESAG-UIB), Josep Lluís Berbois (UAB), Giovanni C. Cattini (GEHCI-UB), Antoni Marimon (UIB) i Antoni Vives (CESAG-UIB). El llibre segueix les anteriors obres col·lectives del GEHCI coordinades per Jordi Casassas: Els intel·lectuals i el poder a Catalunya, 1808-1975 (1999), Premsa cultural i intervenció política dels intel·lectuals a la Catalunya contemporània (1814-1975) (2005), L’Ateneu i Barcelona. 1 segle i ½ d’actuació cultural (2006) i Les identitats a la Catalunya contemporània (2009).
-
Santos Ortega, Juan A. & García Calavia, Miguel A.& García Garcí
Santos Ortega, Juan A. & García Calavia, Miguel A.& García García, Ernest (coords.) -
-
Saz, Ismael (coord.)
-
ANTONIO SCURATI (Nàpols, 1969) és escriptor i professor de literatura contemporània a la IULM de Milà. El seu renom actual prové de la publicació d’una magna tetralogia sobre Mussolini en la qual narra la vida i la trajectòria política del dictador italià a partir d’una sòlida documentació, que fa present a les pàgines dels quatre volums. Fenomen editorial a Itàlia i a Europa, amb el primer volum —M. El fill del segle— va guanyar el prestigiós premi Strega 2019. Traduïda en més de quaranta països, d’aquesta obra fonamental per a entendre la història del segle XX s’han venut desenes de milers d’exemplars. Posteriorment vindrien M. L’home de la providència, M. Els darrers dies d’Europa i M. L’hora del destí. A partir d’un coneixement exhaustiu de la història interna i externa, Scurati ha fet una aportació excepcional —capaç d’atrapar l’atenció del lector en tot moment— a la comprensió i a la superació d’un passat que no acaba de passar.
-
Sebastià Garcia Martinez, Vicent L. Salavert Fabiani
-
Sebastià, Jordi
-
Marta Segarra, catedràtica de literatura francesa i d’estudis de gènere a la Universitat de Barcelona, dirigeix la Càtedra Unesco Dones, Desenvolupament i Cultures a la UB i és investigadora associada a la Université Paris 8. S’interessa per la literatura escrita per dones, la crítica i la teoria feministes i la literatura francesa, espanyola i catalana contemporànies, a més de les relacions entre literatura, cinema i pensament. Ha publicat assaigs que s’emmarquen en aquests camps, en anglès, francès, castellà i català. Entre els més recents es troben els llibres: Repensar la comunidad desde la literatura y el género (2012), Nouvelles romancières francophones du Maghreb (2010) i The Portable Cixous (2010). Dirigeix la col·lecció «Mujeres y culturas» d’Icaria Editorial i la revista internacional Expressions maghrébines. Va rebre el premi Icrea Academia 2009.
-
Seguí Mas, Elies (ed.)
-
Segura i Mas, Antoni & Solé i Sugranyés, Jordi (eds.)
-
-
Segura, Antoni; Mayayo, Andreu; Solé, Queralt (eds.)
-
Selles Rigat, Narcís
-
-
Sellès Vercher, Joaquim
-
Ariel Serra (Cadaqués, 1959) aprengué de lletra de molt menut de la mà de sa mare. Treballà de corrector, curador de textos i assessor lingüístic en cases editorials, institucions i mitjans de comunicació de Girona, Barcelona, Mallorca i Eivissa. L’any 2003 es traslladà a viure a Israel.
-
Xavier Serra (Sueca, 1967) Treballa en el terreny de la narrativa sense ficció. Ha col·laborat en les revistes Afers, L’Espill, Saó, Revista de Catalunya, Journal of Catalan Intellectual History... Actualment, escriu columnes d’opinió en La Veu del País Valencià. És un dels autors més destacats de l’editorial Afers. Hi té publicats quatre volums amb el títol "Biografies parcials" i diversos llibres d’assaig: "Història social de la filosofia catalana" (2010), "La tertúlia de Joan Fuster" (2012), "A peu de foto" (amb fotografies de Francesc Vera, 2012) i "La filosofia en la cultura catalana" (2013). Dins de la col·lecció “Narrativa” ha publicat "Espurna" (2021) i "El vicecònsol" (2022).
-
-
Joaquim Serrano Jaén (Elx, el Baix Vinalopó, 1954) ha estat professor d’educació secundària i tutor del centre associat de la UNED a Elx. Doctor en història, ha combinat la tasca de recerca docent amb la d’història social, en concret sobre la minoria morisca, en la qual ha centrat bona part dels seus treballs. Resultat d’això és la publicació del llibre De patricis a burgesos. Les transformacions d’una oligarquia terratinent (Elx, 1600-1855) (Alacant, 1995) i de diversos articles en revistes com La Rella, L’Avenç, Estudis d’Història Agrària o Recerques, entre d’altres. També cal destacar el seu afany divulgador mitjançant la col•laboració en l’obra col•lectiva Documents per a la història d’Elx (de la islamització a les darreries de l’Antic Règim) (Elx, 1998), L’eclipsi total de sol de 1900 (Elx, 2000), o en l’organització de l’exposició «Moriscos del Sud Valencià; memòria d’un poble oblidat» (2009), a més d’altres tasques de divulgació a través de l’Institut d’Estudis Comarcals del Baix Vinalopó, entitat editora de la revista La Rella, del consell de redacció de la qual és membre.
-
Antoni Simon i Tarrés (Girona 1956) és catedràtic d’història moderna de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans. De les publicacions dels darrers anys destaquen: Els orígens ideològics de la Revolució Catalana de 1640 (1999), Cròniques de la Guerra dels Segadors (2003), Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de l’estat modern espanyol (2005), Pau Claris, líder d’una classe revolucionària (2008), Del 1640 al 1705. L’autogovern de Catalunya i la classe dirigent catalana en el joc de la política internacional europea (2011) i La Bíblia en el pensament polític català i hispànic a l’època de la raó d’estat (2016). També ha dirigit el Diccionari d’historiografia catalana (2003).
-
Skrabec, Simona
-
Anthony D. Smith és llicenciat en Clàssiques per la Universitat d’Oxford i professor adjunt de Sociologia a la London School of Economic and Political Science. És editor de la revista de referència en temes de nacionalisme Nations and Nationalism, i autor, entre d’altres, de Theories of Nationalism, The Concept of Social Change, Nationalism in the Twentieth Century i The Ethnic Revival. L’editorial Afers també li ha publicat La nació en la història en aquesta mateixa col·lecció (2002).
-
Nascut el 1974, Piotr Smolar és reporter. Després de publicar Gloubinka, promenades au cour de la Russie, aquest és el seu segon llibre.
-
Jordi Solà Coll (Barcelona, 1963) és escriptor i fotògraf. De fet, segons l’autor constata, ambdues són maneres de mirar el món que es complementen. Ésser en el text com en la imatge, aquest és el seu propòsit. Guardonat amb el Premi Miquel Martí i Pol de Roda de Ter de 2016 pel recull de poesia Ulls de glaç (2017), Solà ha insistit en la relació entre poètica i pensament a Ira (2019). Així mateix, una part de la seva obra —en plena progressió— s’endinsa en les formes de la literatura fragmentària: l’article, el poema, l’epístola, el dietari i l’aforisme. És autor de l’epíleg de l’últim llibre de poemes de Feliu Formosa, L’incert encontre, en què revela algunes de les claus d’aquesta obra. Com a fotògraf s’ha dedicat a la docència, a més de traçar en milers de fotografies la seva poètica del món. Ha col·laborat durant tres dècades en mitjans de comunicació diversos. Actualment imparteix cursos d’antropologia i patrimoni cultural a Casa Àsia.
-
Solé i Barjau, Queralt
-
Solé i Sabaté, Josep.M (coord.)
Solé i Sabaté, Josep.M (coord.)
-
Solé, Queralt & Jané, Òscar (coords.)
Solé, Queralt & Jané, Òscar (coords.)
-
Mireia Sopena (Barcelona, 1975), postgraduada en Estudis Avançats d’Edició pel Gremi d’Editors de Catalunya, és editora d’Edicions UB. Entre 2005 i 2007 va fer de lectora de català a la universitat de París VIII i el 2021 es va doctorar en filologia catalana per la UAB amb una tesi sobre la Selecta (Premi IEC de la Secció Filològica Lluís Nicolau d’Olwer 2022). Especialitzada en censura i edició de la postguerra a l’actualitat, és autora d’Editar la memòria. L’etapa resistent de Pòrtic (1963-1976) (2006), Josep Pedreira, un editor en terra de naufragis. Els Llibres de l’Óssa Menor (1949-1963) (2011, Premi Carles Rahola d’assaig) i El risc de la modernitat. La revista «Critèrion» (1959-1969) (2018). Igualment ha coordinat Mutacions d’una crisi. Mirada crítica a l’edició catalana (1975-2005) (2007, amb J. Lluch), Pliegos alzados. La historia de la edición, a debate (2020, amb F. Larraz i J. Mengual), Manuel L. Abellán, mestre de la història cultural (2022, amb E. Gallén) i L’assaig en català al segle XXI, balanç crític (2023, amb V. Martínez-Gil). És membre del Grup d’Estudi de la Traducció Catalana Contemporània, del consell editorial de Compàs d’Amalgama i de la junta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
-
Enric Vicent Sòria Parra (Oliva, 1958) és llicenciat d’història per la Universitat de València i s’ha guanyat la vida com a periodista en diversos mitjans de comunicació i exercint de professor d’Humanitats en la Universitat Ramon Llull de Barcelona. L’any 2022, va ser comissari de l’Any Fuster a Catalunya. Resident a Barcelona per motius laborals, l’enyor per la seua ciutat, València, i la seua gent, és una constant dels seus dies des de fa 25 anys. Ha publicat uns quants llibres de poemes, llibres d’assaig, dietaris, reculls d’articles, traduccions i algun estudi vagament històric, i es considera escriptor, encara que l’ofici per al qual té autèntica vocació i al qual hauria volgut dedicar-se de ple és el de lector. Quan es fa amb atenció, llegir és dissentir, i també és compartir, i en el fons estimar. En tot cas, mentre llegia Fuster, l’autor d’aquest llibre s’ha sentit sempre en bona companyia.
-
Tavera, Susanna (ed.)
-
-
Termes, Josep
-
Josep Termes (coord.)
-
Termes, Josep (ed.)
-
Albert Testart Guri (Figueres, 1968) és llicenciat en Filosofia i Lletres (1991) i en Ciències Polítiques i Sociologia (1992) per la UAB i diplomat en Estudis Avançats en Història (2010) per la UdG. La seva recerca s’ha centrat en l’estudi de la configuració i consolidació del règim franquista, la teoria i el pensament polític contemporanis i, especialment, els espais de sociabilitat i l’associacionisme. Ha publicat El Casino Menestral Figuerenc, 1939-1979. Un estudi de sociabilitat sota el franquisme (2010) i ha participat en diversos llibres col·lectius sobre entitats i institucions de Figueres com la Cambra Agrícola de l’Empordà (2016), la Societat Coral Erato (2019) i l’Institut Ramon Muntaner (2021). Ha publicat articles als Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos (del qual n’ha estat secretari) i a la Revista de Girona. Ha estat professor associat a l’Àrea de Ciència Política de la UdG.
-
Anne-Marie Thiesse és directora d’investigació del Centre National de la Recherche Scientifique. Va estudiar a l’École Normale Supérieure de París i va obtenir un doctorat a la Universitat París III-Sorbonne Nouvelle i un doctorat d’Estat de la Universitat de Lió-II. S’ha especialitzat en història cultural i ha estudiat els hàbits populars de lectura a la França de l’inici del segle XX: Le Roman du Quotidien. Lecteurs et lectures populaires à la Belle Epoque (París:1984, reeditat el 2001). Així mateix, ha estudiat el regionalisme francès al segle XX, sovint negligit per una historiografia —la francesa— massa «centralista». És autora d’Ecrire la France. Les mouvements régionalistes de langue française de la Belle Epoque à la Libération (París:1991). S’ha interessat pel paper que va jugar el regionalisme en l’ensenyament republicà a França: Ils apprenaient la France (París:1998). Arran de la publicació del seu llibre La Création des identités nationales, Europe, XVIII°-XX° siècle (París:1999), els seus treballs de recerca més recents se centren en la qüestió de les identitats nacionals i de la identitat europea.
-
Thual, François
-
Toldrà i Vilardell, Albert
-
Lourdes Toledo (València, 1970) és periodista i escriptora. Compta amb una prolongada trajectòria en l’ensenyament, tant de persones adultes com en altres nivells. Durant tres anys fou professora de Primària a Nou Mèxic, als Estats Units. Actualment col·labora amb el CEFIRE com a formadora del professorat. En l’àmbit del periodisme, escriu en diaris i en publicacions especialitzades com ara eldiario.es, La Veu del País Valencià i les revistes L’Avenç, Caràcters, Turia i La Veu dels Llibres, entre altres. Escriu crítica literària des de fa més de vint anys i ara com ara col·labora amb À Punt ràdio. És autora dels llibres Oficis valencians (Bromera, 2008), Amèrica endins (Bromera, 2019, XX Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta) i La inquietud, dietari 2017-2019 (Pagès, 2021, Premi d’Assaig Josep Vallverdú 2020).
-
Tomic, Pere
-
-
Ricard Torra i Prat (Sant Joan de Vilatorrada, 1989) és Alexander von Humboldt Fellow a la Ludwig-Maximilians-Universität de Munic i membre de l’equip encarregat de la transcripció dels processos de les Corts catalanes d’època moderna. Va cursar la llicenciatura d’Història i el Màster d’Història de Catalunya a la Universitat Autònoma de Barcelona. En aquesta universitat es doctorà amb una tesi dedicada a la Visita del General de Catalunya, la qual el portà a fer una estada de recerca a la Universitat de Warwick. Ha publicat en diverses revistes d’història, com també ha participat en diverses obres col·lectives. Actualment investiga el concepte de corrupció política a la Catalunya baixmedieval i moderna i la influència que tingué en el procés de creació de l’Estat modern.
-
Torras i Ribé, Josep. M (coord.)
Torras i Ribé, Josep. M (coord.)
-
Gemma Torres Delgado (Barcelona, 1981) és llicenciada en Humanitats, doctora en Història i professora del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. La seva activitat investigadora s’ha centrat en els estudis postcolonials i de gènere, especialment en relació amb la masculinitat. Ha participat en diferents projectes de recerca universitaris sobre gènere i immigració, turisme i gènere i història de les dones. Ha publicat, juntament amb Mary Nash, Los límites de la diferencia. Alteridad cultural, género y prácticas sociales (2009) i Feminismos en la Transición (2009), a més dels següents capítols del llibre de Mary Nash, Enrique Díez i Blanca Deusdad Desvelano la historia (2013): «Huda Sha’rawi: Feminismo panárabe», «Reformismo islámico y emancipación femenina» i «Feminismo y sexualidad en Egipto». Sobre masculinitat i colonialisme ha publicat «La nación viril. Imágenes masculinas de España en el africanismo reaccionario después de la derrota de Annual (1921-1927)», Ayer, 106 (2017) i «Arquetipos de feminidad y masculinidad en el discurso colonial español sobre Marruecos» del llibre de Mary Nash Feminidades y masculinidades: arquetipos y prácticas de género (2014).
-
Torres Fabra, Ricard Camil
-
Torró, Josep (coord.)
-
-
-
Un dels assagistes més brillants de la República de Weimar, Kurth Tucholsky (1890-1935) procedia d’una família jueva benestant i començà a escriure aviat. En la Primera Guerra Mundial participà fent treballs d’oficina. Amb una breu excepció, es va mantenir dis-tanciat de tots els partits polítics per adoptar una perspectiva crítica des de la neutralitat. Una prosa clara i desacomplexada i una excel•lent punteria —sobretot, contra una república de Weimar massa tèbia, que mantingué intacte l’antic aparat militar i judicial— el convertiren en autor temut i admirat. El 1924, es traslladà a París com a corresponsal dels periòdics Vossische Zeitung i Die Weltbühne, i com a enviat de la secció alemanya de la Ligue pour la Défense des Droits de l’Homme et du Citoyen. Instal•lat a Suècia des del 1930, amb l’arribada del Tercer Reich el 1933, s’hi quedà com a exiliat, ja que estava acusat de jueu, esquerrà, pacifista i antialemany. Hi va morir el 1935 per una sobredosi de barbitúrics. En català, fins ara només havia aparegut una selecció d’assajos periodístics seus.
-
Turró i Matínez, Antoni
-
Nascut a la riba del Ter, al barri de Pedret de Girona al 1956, de pares migrants espanyols, és farmacèutic. La descoberta (tardana però entusiasta) de la literatura i la presa de consciència sobre la llengua catalana el van dur a estudiar Filologia Catalana. Des del 1993 n’exerceix de professor a la UdG. Ha publicat nombrosos articles i llibres sobre l’objecte de les seves recerques d’història de la literatura catalana del període modern en tots els seus gèneres i territoris. És, doncs, també filòleg i historiador de la literatura, però no pas escriptor; a tot estirar és un alquimista que no fa sinó reescriure el que ja s’ha escrit, però des d’una altra perspectiva, és a dir, en fa la transmutació: engega ficcions no pas des del mirall distorsionador de la literatura idealitzant (èpica, mite, hagiografia, elegia, religió...) sinó des del que evidencia la banalitat humana.
-
Vázquez Osuna, Federico
-
Velasco, Àngel & Gibert, Quim (eds.)
-
Velasco, Miquel-Àngel (ed.)
-
-
Vicent Ventura i Beltran (Castelló de la Plana 1924-València 1998) fou un periodista i polític de gran rellevància en la política antifranquista i durant els primers anys de la Transició. D’un exigent i utòpic falangisme juvenil evolucionà cap a la socialdemocràcia. Fou un dels tres valencians de l’interior participants en el Congrés del Moviment Europeu celebrat a Munic el 1962 amb antifranquistes exiliats, que la dictadura anomenà «Contubernio». Represaliat, perdé el treball als diaris del Movimiento i a Ràdio Nacional d’Espanya, però continuà col·laborant en periòdics, especialment de Barcelona i Madrid, sobre política (fou un gran defensor de la Unió Europea) i economia. Fundà el Partit Socialista del País Valencià, contribuí a la creació de Comissions Obreres al País Valencià i formà part de plataformes de debat polític a l’Estat durant el franquisme. Ací es recullen les entrevistes fetes en diversos mitjans i èpoques a un protagonista tan destacat del segle XX valencià. El curador les ha acoblat eliminant repeticions innecessàries. El volum és una contribució decisiva i reveladora al coneixement actual de la personalitat i l’obra de Vicent Ventura, en el centenari del seu naixement.
-
Vera, Francesc
-
-
Pau Viciano (Castelló de la Plana, 1963) és doctor en història per la Universitat de València i especialista en la fiscalitat i el món rural medievals. És autor dels llibres Els cofres del rei. Rendes i gestors de la batllia de Castelló (1366-1500) (Afers, 2000), Senyors, camperols i mercaders. El món rural valencià al segle XV (Afers, 2007), Regir la cosa pública. Prohoms i poder local a la vila de Castelló (segles XIV-XV) (2008) i Els peus que calciguen la terra. Els llauradors del País Valencià a la fi de l’edat mitjana (Premi Ferran Soldevila, 2012). A més de la recerca acadèmica, s’ha interessat per la historiografia i els usos del passat i la memòria social amb llibres com La temptació de la memòria (Premi Joan Fuster d’Assaig, 1995), Des de temps immemorial (Premi Llorer d’Assaig, 2003), El regne perdut. Quatre historiadors a la recerca de la identitat valenciana (Afers, 2005) i De Llorente a Marx. Estudis sobre l’obra cívica de Joan Fuster (2012). Forma part del consell de redacció de les revistes L’Espill i Afers. Fulls de Recerca i Pensament.
-
Victori i Elías, LLuís
-
-
-
-
Fèlix Villagrasa i Hernàndez (Barcelona, 1964) és doctor en història per la Universitat de Barcelona. Viu i treballa al Penedès. És autor dels llibres Els generals del 36 (2014), Breu Història de Catalunya (2013), Francesc Xavier Llorens i Barba. La Universitat de Barcelona i el pensament català en el segle XIX (2010), Miedo a la memoria, amb Octavio Alberola (2008), Discursos inaugurals de les institucions científiques catalanes a cavall dels segles XVIII i XIX, amb Santiago Riera i Tuèbols (2007), Una història de Ràdio PICA. 25 anys a contrapèl (2006) i L’Últim Càtar, amb Francesc F. Maestra, (1998), a més d’articles com «Ernst Jünger, un segle per a la reflexió i la polèmica» (L’Avenç, 1999). Ha col·laborat en la redacció de l’Atles del catalanisme (2012), L’Ateneu Barcelonès i Barcelona. Un segle i mig d’acció cultural (2006), Premsa cultural i intervenció política dels intel·lectuals a la Catalunya contemporània (1814-1975) (2005) i L’Escola d’enginyers de Terrassa. Cent anys d’història (2005).
-
Villarroya i Font, Joan & Colomines i Companys, Agustí (coords.)
Villarroya i Font, Joan & Colomines i Companys, Agustí (coords.) -
-
Webster, Jill R.
-
ELISABETH YOUNG-BRUEHL (1946-2011)
fou professora de la Columbia University de Nova York i psicoanalista. Es va doctorar a la New School for Social Research amb una tesi dirigida per Hannah Arendt, de qui fou deixebla. Autora de la biografia més completa i aprofundida de la filòsofa i pensadora política, Hannah Arendt: For Love of the World, va publicar també, entre altres, Anna Freud: A Biography i Why Arendt Matters. Elisabeth Young-Bruehl fou una gran coneixedora de la vida i l’obra de Hannah Arendt. -
-
Zimmermann, Marie-Claire (coord.)