Joan de Joanes, mite del Renaixement. Nous estudis, certeses i hipòtesis versemblants

Més de cinc segles després del naixement de Joan de Joanes i més de quatre del seu traspàs, l’excel·lent qualitat de la seua nombrosa obra conservada encara resta a l’espera de ser reconeguda, el seu vertader nom encara es mostra confusament en el medalló honorífic del Museo Nacional del Prado i al Museu de Belles Arts de València no disposava d’una sala pròpia fins a l’estiu de 2025. Si repassem els principals pintors valencians que han marcat una època a banda de Joanes —excloent-hi Josep de Ribera, que va residir des de molt jove a Nàpols—, a Jeroni Jacint d’Espinosa caldria afegir Vicent López, Ignasi Pinazo i Joaquim Sorolla. No hi ha molts més de la seua significació i transcendència fins a l’equador del segle XX. Tots ells han rebut l’atenció dels especialistes a través d’exposicions més o menys recents, en especial tant a València com a Madrid. Tanmateix, la personalitat de Joanes resta pendent d’una actualització necessària no només en el context de la pintura valenciana del Renaixement sinó també en l’espanyola del seu temps. Al capdavall, la millor forma de contrastar la seua producció amb la d’altres reconeguts col·legues contemporanis —com Pedro Berruguete, Fernando Llanos, Fernando Yáñez de Almedina, Alonso Berruguete, Damià Forment, Bartolomé Ordóñez, Pedro Machuca, Diego de Siloé, Luis de Vargas, Jerónimo Cósida, Luis de Morales, Gaspar Becerra o, fins i tot, Pedro de Campaña— i comprovar el mèrit de la seua exquisida contribució en el context del Segle d’Or de la cultura hispànica.

Albert Ferrer Orts és historiador de l’art i columnista. Professor titular d’Història de l’Art en la Universitat de València, les seues inquietuds intel·lectuals se centren en l’art i l’arquitectura dels segles XV al XVII, fruit de les quals són diverses aportacions com a articles, capítols de llibre i monografies. Darrerament, la pintura valenciana del renaixement és objecte de la seua investigació, en particular la figura de Joan de Joanes i el seu context.

Estefania Ferrer del Río és llicenciada en Filologia Clàssica i doctora en Geografia i Història per la Universitat de València. És professora de Secundària i de la Universitat de València com a associada i substituta. La seua recerca se centra en el col·leccionisme bibliogràfic nobiliari, el butllari valencià de Benet XIII i l’art renaixentista valencià. Ha publicat estudis sobre aquests temes en revistes acadèmiques, contribuint a la difusió i el coneixement del patrimoni històric i cultural valencià.

Concepción Ferragut Domínguez fou professora titular de Filologia Llatina a la Universitat de València. Llicenciada en Filologia Clàssica el 1987 i doctora el 1993 per la mateixa institució, desenvolupà la seua docència en llatí clàssic, medieval i diplomàtic. La seua investigació aborda l’Humanisme valencià, l’edició crítica de textos humanístics i el seu context sociopolític, així com documentació jurídica de la Corona d’Aragó.