Història i reconstrucció nacional. La historiografia catalana a l’època de Ferran Soldevila (1894-1971)

ISBN:

2003, 370 pp.

Aquest és un estudi que pretén assolir un objectiu doble: d’una banda, evidenciar el lloc preeminent que Ferran Soldevila (Barcelona, 1894-1971) ocupa en la historiografia catalana contemporània i, d’altra banda, oferir una primera visió de conjunt del panorama historiogràfic català de bona part del segle XX. La conjunció que s’estableix en el mateix títol entre “història” i “reconstrucció nacional” respon a una veritable constant de la producció historiogràfica de Soldevila, però també és una conjunció clau a l'hora d'analitzar la trajectòria col•lectiva dels historiadors catalans contemporanis. “Fer de Catalunya un poble normal”, que era el lema personal de Soldevila, podria fer-se extensiu també a la major part dels historiadors del seu segle, puix que la història es convertí en una disciplina clau en l’assoliment d’aquest objectiu normalitzador. Si aquest fou un punt d’unió, n’hi va haver d’altres de profunda diferenciació, per la qual cosa es pot parlar de l’existència d’un gran nombre de corrents historiogràfics, similars als existents a l’Europa de l’època. Aquesta pluralitat és segurament una de les proves més contundents de la complexitat i el desenvolupament que aconseguí la disciplina. Una altra prova d'això és la solidesa de l’obra soldeviliana, que el converteix en un dels principals clàssics de la historiografia catalana i europea del seu temps.