La Festa de l’Estendard. Cultura i cerimonial a Mallorca (segles XIV-XX)

ISBN:

1998. Pròleg de Joan F. Mira, 308 pp.

Cada 31 de desembre, els mallorquins recorden els seus orígens com a poble amb la commemoració cívica més vella d'Europa. El ritual de la Festa de l’Estendard ha esdevingut, així, la peça clau d’una memòria fundacional que té el seu inici en la conquista de Jaume I. Aquest llibre proposa un vast recorregut històric, des de l’Edat Mitjana fins a l’actualitat, que permet de conèixer l’evolució que ha tingut una festa centrada en uns símbols —emblemes, objectes, paraules— que han perviscut generació rere generació, però que ha anat adaptant-se a la societat i a la ideologia de cada moment. La commemoració popular ha mantingut durant segles uns referents essencials que remeten a la fundació històrica de la comunitat, malgrat les acomodacions de les formes externes i dels rituals a unes condicions polítiques canviants. De fet, la festa fins i tot va superar moments traumàtics com l’annexió del regne per Pere el Cerimoniós, les Germanies, la Nova Planta, la centralització del segle XIX o la Guerra Civil. Tanmateix, la commemoració, intervinguda des del poder, també servia de justificació de l’ordre social vigent. Entre aquestes dues realitats —identitat col·lectiva i legitimació ideològica— el passat de la festa permet de recuperar la cultura popular com un tema central de la història viscuda.