La teoria del nacionalisme a França

ISBN:

2003, 162 pp.

És un fet històric reconegut que els pensadors francesos, des de Montesquieu fins a Bourdieu, han aportat importants contribucions a les ciències socials. L’amplitud dels seus coneixements ha cobert una àmplia varietat de camps especialitzats. Podríem aplicar-ho a l’estudi del nacionalisme? No cal dir que, retrospectivament, sabem que les ciències socials en general —i no sols a França— van ignorar el nacionalisme. Al segle XIX John Stuart Mill i Ernest Renan potser que siguen les figures més destacables en aquest tema. La inclusió de Renan en aquest llibre és, aleshores, essencial, no sols pel que fa a la història dels teòrics francesos del nacionalisme, sinó que és, de fet, un dels punts de partida fonamental en general. El llibre presenta una perspectiva rica i crítica d’un camp del coneixement interessant i apassionant, per bé que gairebé desconegut. El lector és introduït a quatre autors clau de la denominada escola durkheimiana: Lucien Lévy-Bruhl, Emile Durkheim, Marcel Maus i Maurice Halbwachs. La confrontació amb Alemanya i la Primera Guerra Mundial donen compte, en gran mesura, de la inquietud d’aquests autors per la qüestió nacional. Aquests factors són també rellevants per a un autor com ara Van Gennep, que al voltant del 1920 va escriure sobre la matèria (que serà comparat amb Mauss i amb un autor recent anomenat Louis Dumont, posterior a la Segona Guerra Mundial). A banda d’aquest teló de fons comú, els diversos autors presenten diferents angles pel que fa a la qüestió del nacionalisme.