La Generalitat de Catalunya en temps de Felip II. Política, administració i territori

ISBN:

2004. Pròleg d'Ernest Belenguer, 332 pp.

En aquest llibre hi ha molt de treball, i del bo, en una conjuntura en la qual es nota la lluita pel poder que encapçala la monarquia per fer-se amb el control d’una Generalitat que, com més va més, assumeix més forces, més diners, més potència. I això sí que interessa veritablement a la història. Però Pérez Latre, no content d’abordar una època molt poc coneguda i fer-ho amb paraules majors, planteja al seu llibre un esquema impecable en dos grans apartats i un preciós annex. En el primer estudia els protagonistes del poder en la Generalitat: hi fa veure què és el consistori, com també la consolidació de les Juntes de Braços i la creació de comissions assessores d’aquelles com les Divuitenes. Simultàniament mostra com intervé políticament la Diputació del General: una Generalitat que defensa com més va més la terra i s’oposa a les incrementades peticions de la monarquia; una Diputació que té uns àmbits d’actuació cada vegada més grans que la converteixen, sens dubte, en la institució catalana més forta del país. Per demostrar-ho completament, al segon gran apartat Pérez Latre analitza amb rigor arxivístic el creixement administratiu i fiscal de la Generalitat. O dit d’una altra manera: estudia aspectes polítics i econòmics de primera magnitud en aquesta institució, una institució que té uns homes al seu servei i de la qual explica una infinitat de qüestions, des de la selecció i control dels oficials fins a l’origen social i el treball que hi exerceixen.