Els exiliats catalans a Mèxic. Un estudi de la immigració republicana

ISBN:

2000. Pròleg d’Avel·lí Artís-Gener, 404 pp.

El fa poc desaparegut Avel·lí Artís-Gener, Tísner, es preguntava en el pròleg d'aquest llibre: “Quants érem, els qui ens va aglutinar el denominatiu de ‘refugiats’?” La pregunta, sens dubte, és més profunda del que sembla, car encara avui no són del tot conegudes les conseqüències que va comportar l’exili per als perdedors de la Guerra Civil del 1936. Així doncs, encara ens manquen estudis aprofundits que ens ajuden a entendre millor què va passar amb els nostres exiliats, aquella gent que va viure una de les situacions més dramàtiques de la nostra història contemporània. En aquest sentit, Els exiliats catalans a Mèxic esdevé una obra imprescindible, sobretot perquè és precisament Mèxic —“el país més generós del planeta”, segons Tísner— un dels indrets que més refugiats va acollir, gràcies a la política de solidaritat que hi va portar a terme el president Lázaro Cárdenas. L’autora del llibre —filla d’exiliats— ens reporta, pas a pas, el camí de l’exili: primer cap a França (en aquells camps de concentració infrahumans), i després cap a Veracruz. Entre altres moltes qüestions, l’autora estudia el perfil socioeconòmic dels refugiats, l’acollida que van tenir, els organismes oficials que es van encarregar d’ells, la relació que van mantenir tant amb els mexicans com amb els antics residents catalans i espanyols, la integració social i econòmica al seu nou país, etc. A més, cal destacar que Els exiliats catalans a Mèxic té molt en compte l’experiència viscuda i contada pels mateixos exiliats: l’autora sovint ens refereix entrevistes a refugiats que són ben reveladores de com es va viure realment l’exili.